pd 1479 Pacte d'estat i política colonial (i 2)

(arafamésdunany)

l’Estat, amb el seu tripartit del 155, pretenia buidar de poder polític Catalunya, i des de fa un any ha desenvolupat una estratègia de guerra colonial contra aquest país. Amb el poder judicial de bracet i amb el control i la complicitat de les empreses de comunicació, que mantenen la població espanyola controlada ideològicament, han dut a terme maniobres militars en territori català, acusacions falses i campanyes difamatòries fins a arribar a la situació actual, en què s’està perseguint directament diaris, webs, comptes de Twitter, locutors... La societat catalana necessita resistir a una estratègia hostil per terra, mar i aire i no rendir-se al pacte del 155...

Suso de Toro

pd 1478 Pacte d'estat i política colonial (1)

(arafamésdunany)

el poder judicial i el Tribunal Constitucional han interpretat la Constitució de tal manera que en la pràctica es redueix a un sol article: el 155. És a dir, el govern espanyol pot fer el que vulgui i això serà constitucional, legal...  Mai hi ha hagut una tercera via, Rajoy se n’ha encarregat; des del principi es va intentar destruir el moviment social i arraconar i arrasar Catalunya... Amb cada negativa i amb cada actuació repressiva, Rajoy conduïa la societat catalana contra un mur. És terrible haver de sentir ara declaracions que culpen les autoritats catalanes d’obligar el govern de l’Estat a aniquilar la Generalitat... un cinisme sense límit. Sens dubte el president Puigdemont i la resta del seu govern hi tenen la seva responsabilitat, perquè governaven i no van valorar prou el context europeu...

Suso de Toro

pd 1477 Políticament madurs (i 2)

(arafamésdunany)

Un poble madur és el que entén aquella gran paradoxa de G.K. Chesterton: “De què serveix dir a una comunitat que té totes les llibertats excepte la llibertat de fer lleis? És la llibertat de fer lleis el que constitueix un poble lliure”. Doncs bé: és aquest desig madur de llibertat, és a dir, d’autogovernar-nos i de fer les pròpies lleis, el que ens ha de permetre recuperar tota la confiança i tota l’esperança en nosaltres mateixos.

Salvador Cardús

pd 1476 Políticament madurs (1)

(arafamésdunany)

A Catalunya cada vegada més gent s’ha pres la política pel seu compte. I això fins al punt de forçar, un canvi polític que, a les forces conservadores tant de dreta com d’esquerra se’ls fa tan insuportable que els ha fet sortir l’autoritarisme més agressiu que portaven a dins amagat... De què parlo quan dic “maduresa política”? Primer, penso en un ciutadà cada vegada més ben informat i més crític. Segon, tinc present l’increment exponencial de la conversa política al carrer... Tercer, parlo d’uns nivells de participació tan elevats que fan envermellir les precàries i voluntarioses polítiques participatives institucionals. Quart, faig referència a aquest nivell de consciència democràtica que explica tanta indignació al carrer davant de la vulneració dels drets bàsics. I cinquè, penso en la passió amb què es viu la política...

Salvador Cardús

pd 1475 La frivolitat i el cinisme no són normals

(arafamésdunany)

Quan la vicepresidenta espanyola es vanta d’haver escapçat l’independentisme, no s’adona que està delatant l’ús instrumental i barroer que la Moncloa ha fet de la justícia. Des de la seva altivesa, no s’adona, tampoc, que no té al davant polítics en igualtat de condicions, sinó privats de llibertat pel seu abús de poder. I quan Miquel Iceta s’instal·la en el paper de bromista simpàtic i compara Junqueras amb un osset de peluix, no s’adona que està seguint la veta als policies que ja van voler humiliar el líder d’ERC ni s’adona que l’humor esdevé crueltat quan recau sobre un col·lega del Parlament que està entre reixes per defensar les seves idees, les mateixes que fins fa poc discutia amb ell a l’hemicicle. No s’adona que, ara, la seva frivolitat no és normal.

Ignasi Aragay

pd 1474 Sànchez, pres polític desinfectat (i 2)

(arafamésdunany)

... Completa la imatge de la democràcia espanyola una vicepresidenta que presumeix com a gran fita de desballestar estructures del seu propi estat (el “Diplocat en liquidació”, com ella se’n burla, que un governant sensat veuria com un actiu propi i no com un objectiu enemic a destruir) i, sobretot, i tornant al començament, d’escapçar adversaris polítics ficant-los a la presó: però no havíem quedat que això ho feien els jutges, Soraya?

Sebastià Alzamora

pd 1473 Sànchez, pres polític desinfectat (1)

(arafamésdunany)

... els nazis, començant per Hitler, parlaven de la necessitat de “desinfectar” Europa de jueus, i també, per cert, solien contraposar els jueus a “les persones normals”. És un llenguatge directament i inequívocament feixista, que, posat en boca d'una nul·litat política tan rotunda com Josep Borrell, serveix per fer-se una idea de per què el socialisme europeu fa temps que s'arrossega de la manera agònica que ho fa... Borrell pot ser col·locat dins el museu dels esguerros del socialisme al costat de Manuel Valls...

Sebastià Alzamora