pd 41

PUNT Diari, dissabte, 29 de setembre de 1984

MONSENYOR ANCEL, BISBE OBRER

Joan Busquets

...l'Església sembla només vàlida per a les classes mitjana i burgesa. Els obrers, pel fet de ser-ne, n'estan lluny i sovint en contra. Els pobres de les ciutats industrialitzades queden al marge de l'Església...

...La missió és anar cap els que no vénen, enviar capellans al món obrer perquè els camins dels obrers ja no es treben amb els dels capellans. I això era vàlid no només pels obrers, sinó per als allunyats en general...

..Avui, però, hem perdut molta energia i estem força més ensopits pel que fa a la missió i l'encarnació. Cert que hi ha cristians en el món obrer. Però em sembla que, mort Ancel, (i altres)...el diàleg i la presència en el món obrer ha perdut uns líders i uns testimonis que fan molta falta.

pd 40

El Periódico, dissabte 7 de desembre de 1985

MALDITOS POBRES

Pere Bonin

L'Estat ... busca la mediocritat manipulable segons els interessos de la minoria governant. El ciutadà de classe mitjana, que produeix el suficient per pagar impostos però no el necessari per poder exigir, és el súbdit predilecte, el que no vol dir que se li tinguin atencions.

Els qui han viscut i anat pel món amb els ulls oberts han pogut comprovar que els pobres i miserables, en qualsevol sistema, són una font inesgotable de molèsties per a l'Estat..

...En general l'Estat respecte i tem als rics. Quan els banquers protesten, els polítics tremolen; quan protesten els obrers, criden a la Policia o a la Guàrdia Civil...

...Els pobres són maltractats, escarnits, enganyats. I si protesten, estomacats. Poden consolar-se (podem) pensant que "d'ells serà el regne dels cels".

Però aquí, a la terra assedegada, els pobres no són (som) benaurats, sinó realment maleïts.

pd 39

PUNT DIARI, dissabte, 2 de març de 1985

MALVIURE A CAUSA DE L'ATUR (2)

Jordi Girbau

...Canviar les bases del sistema vol dir canviar les actituds,les pautes de comportament i els hàbits d'una societat que recolza en el consum indiscriminat i que fa del canvi constant i accelerat la seva llei suprema...

...Negar la realitat, ignorar-la, fer-ne demagògia, declarar-se impotent perquè el problema és greu i difícil, o intentar resoldre amb almoina allò que cal fer per justícia, són actituds que no duen enlloc. O potser sí; a mantenir-nos com fins ara...

...L'engranatge de consum ens fa participar en la dinàmica social, a cadascú segons les seves possibilitats. Diversions, plaers, comoditats i luxes superflus són una bufetada  a la cara dels aturats...

...Crist ens empeny a ser lliures i despresos, a donar a les coses la seva veritable dimensió. El manament de l'Evangeli és l'Amor..."Si un home que té suficient per viure bé contempla sense entranyes com el seu germà passa necessitat, és concebible encara que hi hagi en el seu cor l'amor de Déu? Germans, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritats"  (1 Jo 3: 17 - 18)

p.d. 38

PUNT DIARI, dissabte, 2 de març de 1985

MALVIURE A CAUSA DE L'ATUR (1)

Jordi Girbau

De tant sentir-ne parlar ens hem acostumat a l'atur...Durant aquests darrers anys, hom ha tingut temps de parlar - sobretot de parlar - de les  repercussions socials del problema i dels estralls psicològics en les persones: la incidència especial entre els joves, la pèrdua de la dignitat i les frustracions, les dificultats d'integració social, les alteracions en la convivència familiar, l'apatia i el desencís, els lligams amb la droga i la delinqüència...Però encara ara tots vivim amb l'esperança que això s'acabarà. Tard o d'hora. però s'acabarà!...

... L'atur és un reflex d'aquesta crisi...Algunes de les seves arrels s'endinsen en el nucli mateix del sistema social i ens el mostren tal com és: una societat feta de contradiccions que no minven, on uns quants rics són cada cop més rics mentre que la resta són més pobres, on uns viuen molt per sobre de les seves necessitats i els altres només malviuen.

p.d. 37

PUNT DIARI, dissabte 13 d'octubre de 1984

LA MORAL DEL CRISTIÀ

Pere Torras

Sóc dels que  creuen que no hi ha una moral específicament cristiana. Però això no vol pas dir que el cristià sigui a-moral; ben al contrari. Jesús de Natzaret va viure d'acord amb la moral jueva. És a dir: va ser un bon jueu...

...Jesús no va fundar cap religió, ni va predicar cap moral, no va organitzar cap societat. Doncs, què va fer? ... Va ser ... llum per un cec ... aliment per un afamat ... camí i veritat pels perduts o desorientats... resurrecció i vida pels morts ... i pastor, i amic, i mestre, i Senyor, i Déu...

Al deixeble de Jesús no se li dóna una moral específica, que podria dir-se'n MORAL CRISTIANA. El que troba el deixeble de Jesús és la LLIBERTAT.

pd 36

Setmanari: Primera Plana del 5 d'abril de 1978

¿SE LLEVARA LA ALEGRIA ESTA PRIMAVERA?

Monseñor Iniesta

... Les alegries més grans són les compartides, les comunitàries...

... Déu no és alegre. Déu és l'alegria... Déu va fer un món alegre, va voler un home alegre. I com es podia ser alegre, sinó a l'estil de Déu? Es a dir: a l'estil de compartir, de comunió, de mútua donació.... anar cap a la comunió, cap a l'altruisme, la bondat i la tendresa cap a l'altre, cap els altres.

... molts homes que acceptaren el seu camí (de Jesús), com Francesc d'Assís i tants d'altres, van saber trobar la veritable alegria no buscant exclusivament les seves alegries, sinó pensant més en l'alegria dels seus germans que en la seva pròpia...

p.d. 19

Tele/eXpres, 15 de gener de 1977

CRISTO y MARX SON COMPLEMENTARIOS

Según Roger Garaudy

"No és gens estrany ser cristià i marxista i no entenc perquè encara hi ha gent que no ho entén. En el cristianisme hi ha moltes concepcions diferents ... pels cristians, Crist ja no és resignació ni acceptació de l'ordre establert. En el marxisme passa el mateix.....

...La noció de transcendència està implícita en Marx perquè no hi ha doctrina revolucionària  sense transcendència...

...Cal que quedi ben clar que si l'obra de Marx es podés definir amb una sola paraula aquesta seria: antidogmatisme...

...La dimensió alliberadora que defineix el marxisme es complementa amb la interioritat, la iniciativa, la transcendència, el projecte d'esperança que aporta el cristianisme. Marxisme i cristianisme són complementaris. L'un impedeix a l'altre tornar-se dogmàtic...

...Enfront del pessimisme, les crisis, la degradació, plantejo la urgència d'una estratègia que no vulgui acabar amb el capitalisme "des de dalt" - això serà el gran fracàs de les esquerres si continuen tancades en dogmatismes i estructures organitzatives d'altres èpoques - sinó "des de baix", és a dir, estimulant la iniciativa de les masses...

...Des de baix pot sorgir una nova manera de viure individualment i d'organitzar-se socialment.