Putin ha engegat una fugida endavant de ritmes cada cop més intensos. Els bombardejos contra Kíiv són cada cop més freqüents i més cruels,
sobretot pel balanç de víctimes civils. Queda clar que el Kremlin
voldria veure la capital ucraïnesa convertida en una ciutat mig
destruïda que comença a buidar-se. La guerra, doncs, bascula a hores
d'ara cap al vessant més destructiu, a Ucraïna, i més intimidatori, cap a
àmplies zones de la Unió Europea frontereres amb Rússia, víctimes d'una
altra guerra, l’híbrida...
Les accions del tirà ens diuen que la seva fugida endavant, farcida de
crueltat, evidencia la pressa que té: la pressa d'un home gran i
envellit, amb vint-i-sis anys al poder, que se li està quedant a mig fer
el seu obsessiu projecte de restaurar la grandesa imperial de Rússia. Per aconseguir-ho no s’ha estat de fer mutar la rivalitat amb els EUA en
una mena d’associació, al mig de la qual ell i Trump es presenten com
la millor garantia d’esquerdar Europa, i si cal destruir-la...
Una revolució a la Rússia putinista no és ara com ara imaginable amb la
gent abduïda per la por, la ignorància, la indiferència, la intoxicació
propagandística i la resignació...Un dels detonants d'una conspiració o d'un cop és –cal no perdre-ho de
vista– el factor econòmic: la persistència de les sancions occidentals
com a càstig a una guerra que en quatre anys i mig ha provocat la fugida
de milers de ciutadans russos sense aconseguir ni de bon tros el gran
objectiu anunciat el febrer del 2022: l’ocupació d’Ucraïna...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada