dimarts, 22 de novembre del 2016

pd 866

​ARA dissabte, 20 'abril del 2013
EL FUTUR NO ÉS, ENCARAJosep-M. Terricabras
... resulta sorprenent que, davant la possibilitat (certa/incerta) de la futura independència de Catalunya​, s'alcin veus dient que volen saber - i sisplau, que algú els respongui - com serà la Catalunya independent, la Catalunya del futur. Perquè es veu que, si no ho saben abans, el projecte ja no els interessa. Vénen a dir que, si no coneixen el futur, els interessa menys el present. Ben estrany...
Ningú no pot, des d'ara, dir com serà el demà. Podem dir com l'imaginem, com el volem, per quin present ​lluitarem en el futur. Però la Catalunya futura serà allò que els catalans decideixin quan escriguin la seva Constitució - senzilla i curta, sisplau! -, quan facin programes electorals i programes de govern. El futur se somia, el present es construeix.
La gràcia i la importància del moment actual no és discutir com serà el futur sinó, més senzillament, fer possible que el futur sigui... No sabem quin futur tindrà la Catalunya independent, però sabem que, sense el treball actual a favor de la independència, Catalunya continuarà tenint el futur que se li promet des de la dependència espanyola. El futur de Catalunya depén del present, d'allò que decidim, d'allò que ara fem.
​... La feina sempre és de present, encara que pugui tenir conseqüències de futur. El present és allò que es fa, allò que ens fa. Mentre que el futur és futur, vull dir que no és, encara.

dilluns, 21 de novembre del 2016

pd 865

ARA, diumenge, 16 de setembre del 2012
12-S A MADRID

Reaccions dels principals diaris de Madrid a través de les editorials de l'endemà de la Diada.

EL MUNDO: A Frankestein (Artur Mas) se li escapa el monstre. 
LA RAZÓN: Diada per encobrir la realitat. la radicalització nacionalista és una fugida davant la crítica situació econòmica.
ABC: En front del desafiament, Constitución. Les polítiques d'apaivagament no han servit per a guanyar-se la lleialtat del nacionalisme a una Constitución que ha donat a Catalunya una quota inèdita d'autogovern.
EL PAÍS: Diada històrica. L'exhibició de força de l'independentisme exigeix una resposta política de Gobierno i oposició.

divendres, 18 de novembre del 2016

pd 864

ARA diumenge, 16 de setembre del 2012
TITULARS DE LA PREMSA MUNDIAL
Redacció

Financial Times: Missatge català.
The Internacional Herald Tribune: Manifestació per reclamar la sobirania fiscal catalana.
The Guardian: Els catalans estan preparats per a la independència, però, i els seus dirigents?
Le Monde: L'independentisme català, dopat per la crisi, ofereix una demostració de força.
Corriere della sera: A Barcelona milions al carrer per separar-se d'Espanya.
Observatore Romano: Difícil negociació entre Catalunya i el govern central espanyol.
Frankfurter Allgemeine Zeitung: Per la independència des de la necessitat.
Süddeutsche Zeitung: Barcelona contra Madrid.
Time Magazine (EUA): En un moment en què els petits negocis tenen problemes per sobreviure i als joves els costa molt trobar feina, la independència és vista com la panacea.
Clarín (Argentina): Unes grans pancartes portaven consignes en anglès perquè els independentistes rebutgen l'espanyol com a llengua de comunicació.
O Estado de S. Paulo (Brasil): Més que una onada sentimental, les ferides amb Espanya estan obert es realment qüestions econòmiques bastant objectives.
Volkskrant (Països Baixos): Els catalans senten que paguen massa al govern central a Madrid, i que reben massa poc. Segons les enquestes, una mica més de la meitat dels catalans volen la independència.
Le Soir (Bèlgica): És un problema de rics, de regions riques que posen en qüestió la solidaritat amb les regions més desafavorides. És així de clar a Flandes i Catalunya.

dimecres, 16 de novembre del 2016

pd 863

​EL PUNT / 25 d'abril del 2007
INDEPENDENTS?
Joan Ventura​

Els índex de filiació als partits polítics són baixos. Tal vegada és culpa del tren que vam perdre al segle XX, o de la falta de sintonia amb la societat, o una evidència de la passivitat que ens caracteritza. A l'hora de definir-se ... la gran majoria ​opta per un estratègic: "Jo sóc independent". Santa paraula, la independència! Però no parlarem de l'autodeterminació, sinó de la sobirania dels governs locals... hi ha la sensació que s'han presentat més candidatures que mai, sobretot, independents. Ciutadans que ja no confien en els partits ni en els polítics i que creuen que anant per lliure i substituint-los seran capaços de defensar i resoldre els assumptes que els preocupen. De la mateixa manera que sempre he tingut simpatia per les agrupacions, les enteses i les unions de progrés perquè sumen diferents opcions, m'angoixen les candidatures que es diuen "independents..." i no ensenyen les cartes ideològiques. Són llistes ben legítimes, només faltaria, però solen estar formades per tres classes d'individus: els que hi van per un interès particular (visible o no)..., els desenganyats d'altres formacions perquè no els han fet prou cas o no els han col·locat en el lloc que creuen que es mereixen, i els que s'hi apunten perquè són els únics que els hi ho han demanat.

​Nota de l'amanuense: cadascú que pensi, si és el seu cas, quin és el tipus que ha de suportar​,... jo ho tinc claríssim!

dimarts, 15 de novembre del 2016

pd 862

​ARA, dissabte 23 de gener del 2016
EL GEST CORRECTE
Sílvia Soler

...
M'havia enamorat d'en Llach en la intimitat de l'habitació que compartia amb la meva germana i a través dels seus discos. A casa el cantautor gaudia d'un gran respecte, afavorit pel fet - no gens menyspreable en una família d'exiliats empordanesos - que el noi era nascut a Verges i reivindicava sempre que podia els seus orígens.
L'admiràvem pel seu compromís polític i per la valentia que demostrava des d'aquell posat extremadament tímid.
Però a més a més d'aquests arguments, per sobre de tots ells, n'hi havia un altre, per a mi, més essencial: les seves cançons em tocaven l'ànima. Sentia que les havia escrit per a mi, que érem germans bessons sense haver-nos conegut mai.
Han passat quaranta anys i pel camí he canviat les meves preferències, he perdut alguns ídols i he patit alguns desenganys. Però en Lluís Llach no m'ha decebut gens ni mica.
...

dilluns, 14 de novembre del 2016

pd 861

Nota: no podia deixar sense el meu petit homenatge a Leonard Cohen

EL PARTISÀ
La composició original es diu:  "La Complainte du Partisan" , la van escriure l'any 1943 Anna Marly i Emmanuel d'Astier de la Vigerie. Hy Zaret adaptà la lletra a l'anglèi Leonard Cohen la va fer famosa.

Quan creuaren la frontera/ em van dir de rendir-me/ No ho podia fer / prenguí l'arma i desapareguí.
He canviat de nom sovint/ he perdut esposa i fills/ però tinc molts amics,/ alguns són amb mi.
Una iaia ens acollí/ i a les golfes amagà,/ arribaren els soldats,/ va morí sense dir res.
Aquest matí n'erem tres,/ a la nit sols quedo jo,/ he de seguir endavant,/ les fronteres m'empresonen.
Oh, el vent, el vent que bufa, / el vent que va bufant entremig de les tombes.
Aviat arribarà la llibertat; / llavors nosaltres tornarem des de les ombres.
Les Allemands etaient chez moi, / Ils me dirent, 'Signe toi,/ Mais je n'ai pas peur;/ J'ai repris mon arme.
J'ai changé cent fois de nom, / J'ai perdu femme et enfants / Mais j'ai tant d'amis; / J'ai la France entière.
Un vieil homme dans un grenier / Pour la nuit nous a cache', / Les Allemands l'ont pris; / Il est mort sans surprise.
Oh, el vent, el vent que bufa, / el vent que va bufant entremig de les tombes.
Aviat arribarà la llibertat; / llavors nosaltres tornarem des de les ombres.

When they poured across the border /I was cautioned to surrender, / This I could not do; / I took my gun and vanished.
I have changed my name so often,/ I've lost my wife and children/ But I have many friends,/ And some of them are with me.
An old woman gave us shelter,/Kept us hidden in the garret,/Then the soldiers came;She died without a whisper.
There were three of us this morning/ I'm the only one this evening/ But I must go on; / The frontiers are my prison.
Oh, the wind, the wind is blowing,/ Through the graves the wind is blowing,/ Freedom soon will come;/ Then we'll come from the shadows.
Les Allemands e'taient chez moi, / Ils me dirent, 'Signe toi,/ Mais je n'ai pas peur;/ J'ai repris mon arme.
J'ai change' cent fois de nom, / J'ai perdu femme et enfants / Mais j'ai tant d'amis; / J'ai la France entie`re.
Un vieil homme dans un grenier / Pour la nuit nous a cache', / Les Allemands l'ont pris; / Il est mort sans surprise.
Oh, the wind, the wind is blowing, / Through the graves the wind is blowing, / Freedom soon will come;/ Then we'll come from the shadows.

divendres, 11 de novembre del 2016

pd 860

ARA  17 d'octubre del 2015
M'AGRADA, NO M'AGRADA
Sílvia Soler​

Què m’agrada i què no m’agrada de fer-me gran.​..​
M’agrada saber distingir per què cal plorar -i si cal, aleshores no hi ha cap raó per reprimir-se;​...​
No m’agrada sentir cada vegada més lluny, irremeiablement lluny, la nena petita, la noia adolescent, fins i tot la mare jove que viuen encara a dins meu.​..​
M’agrada haver descobert alguns secrets que em fan la vida més fàcil, com ara... que les alegries compartides creixen i que les tristeses en companyia es van fent petites fins a desaparèixer.
No m’agrada que la llista de coses que no faré vagi engreixant-se. Els somnis es multipliquen i el temps s’escurça.​..​
M’agrada tenir amics de fa vint anys, trenta, fins i tot quaranta.​..​
No m’agrada notar el pes dels anys a la musculatura, ni a la vista, ni al pensament​...​
M’agrada mantenir converses adultes amb els meus fills,​...​ i que fabriquem junts els records que els acompanyaran tota la vida.
No m’agrada patir atacs d’enyorament sobtats i trobar a faltar aquells infants que se m’arrapaven a les cames i que em plantejaven preguntes impossibles amb els ulls plens de confiança en la meva resposta.
M’agrada albirar -en els mateixos ulls on fa anys que em perdo- un futur tranquil i confortable. I saber que, finalment, les curses de llarg recorregut acaben tenint premi.