pd 1305

(de la sèrie: arafaunany)
"No hi ha ceguesa política més gran que no haver intentat seduir la població catalana amb una bona oferta de finançament i de respecte lingüístic... no hi ha hagut un intens diàleg, negociació, flexibilitat, comprensió, empatia i lliure expressió, i sí manca de retòrica, histrionisme, repressió i insults... han imperat la por, la covardia, la demagògia, la mentida, l’amenaça i el pànic a parlar dels motius de fons..."

Vicenç Fisas

pd 1304

(de la sèrie: ara fa un any)
"és un problema que té una naturalesa política, i no purament sentimental, com de vegades es diu. Per tant, el que cal analitzar no és per què “no ens estimem” sinó per què no ens sentim identificats amb un projecte polític molt tancat en si mateix, Espanya, en el qual molta gent no només no se sent còmoda, sinó que ja li provoca urticària i li és aliè."

Vicenç Fisas

pd 1303

(De la sèrie: ara fa un any)

"Quan a un estat, en aquest cas l’espanyol, se li presenta un repte d’aquesta magnitud, el primer que hauria d’entendre és que no s’enfronta a un president de la Generalitat embogit o a un grup reduït de persones que s’han transformat en radicals i enganyen tot un ampli sector de la població -que de cop i volta s’han convertit en xais obedients- sinó a una realitat: i és que a Catalunya hi ha uns dos milions de persones que volen separar-se d’Espanya, i que tenen criteri propi."

Vicenç Fisas

pd 1302

Un dels vicis que ha arrelat fortament consisteix a treure del seu context temporal les accions dels homes i de les societats del passat –sobretot si són catalans–. És així que resulta impossible ni tan sols crear una mitologia sòlida que ens reuneixi en un lloc comú. Hem de suportar aquest revisionisme “políticament correcte” de la història. Exasperant.

Xavier Roig

pd 1301

Hi ha un plaer inconfessable i reconfortant en el fet de presenciar la decrepitud d'aquells que ho han tingut tot. Trobo que ens allibera de l'esforç per intentar tenir-ho nosaltres i ens foragita l'enveja per no haver estat capaços de destacar mai en res.

Albert Om

pd 1300

Avui el món és clarament un lloc més hostil. Els governs, impotents per la pèrdua de sobirania i la pressió dels problemes sobre els quals no tenen control, opten per incentivar la por i per limitar-se a dir als seus ciutadans a qui han de culpar dels seus problemes.

Judit Carrera

pd 1299

(de la sèrie: ara fa un any)

"no sé on són tots aquests (suposats) centenars de milers de persones (que diuen voler un referèndum per votar no). No els sento enlloc. A part d'algunes excepcions que es poden comptar amb els dits de la mà, ¿realment hi ha algú?

La meva sospita és que no. Són persones que han optat, de manera molt respectable, pel dret a NO decidir."

Albert Om