La veritat, el respecte i la lleialtat s'han convertit en símbols de feblesa. Ho deia el psiquiatre Léon Wurmser i ho fa seu Byung-Chul Han a l’assaig Sense respecte. Una crisi social (Edicions 62, i Paidós en castellà). Donald Trump, l'home més poderós del món, encarna a la perfecció la mentida, la burla i la deslleialtat: el desvergonyiment (manca de vergonya) o, com diu l'autor, "l’hipermoralisme desmoralitzador" d'un petulant arrogant..."L’humanisme no ha propiciat el pas a l’altruisme, sinó al narcisisme. En lloc de l'amor, la ressonància i l'empatia, hi imperen l'odi i el ressentiment. Les xarxes socials estan a vessar de linxaments i discursos d'odi"...
Les maneres educades i els gestos amables –un "bon dia",
un deixar passar una persona gran– generen, o generaven, civilitat. La
bellesa comporta bellesa. La manca d’un respecte bàsic i mínim, de
l’atenció envers l'altre, donen peu al menyspreu.
D'on surt aquesta falta de respecte actual? Segons Byung-Chul Han, és
fruit del triomf de l’individu per damunt de la idea de comunitat, una
pèrdua que es va gestar en el pas de la societat ordenada pel sentit de
justícia i la idea del bé comú —en temps keynesians i socialdemòcrates— a
la societat neoliberal basada en els conceptes de rendiment i guany...
El que compta són els diners i el poder; trumpisme en estat pur. Els
perdedors es queden sense res i acaben dirigint la seva agressivitat
contra tothom, inclosos ells mateixos. Es consumeixen en la pròpia
fúria. D'aquí que els sedueixin els discursos ressentits i nihilistes de
la ultradreta, la seva revolució individualista destructora, i la seva
recerca i magnificació dels enemics: la classe política, els buròcrates,
els immigrants, els musulmans...
