... les religions, com tot, canvien. La gent a qui li agrada fer veure que
la religió no ha canviat són fonamentalistes que pensen que poden agafar
l’imaginari de la societat de Medina al segle VII, on va governar el
profeta Mahoma, i que d'alguna manera hem de tornar a aquesta societat
ideal aplicant la xaria a la vida quotidiana actual...
Al segle XX, fins als anys 70, la imatge que la gent tenia de l'islam,
i de la religió en general, és que era una cosa antiga i que estava
destinada a desaparèixer. Europa era cada cop més laica. I molts
sociòlegs, historiadors i altres estudiosos van pensar que a mesura que
el món es desenvolupava la religió perdria importància i desapareixeria.
Òbviament, això no ha passat... al
contrari, hi ha hagut un retorn de la religió, però menys
institucionalitzada. Les esglésies tradicionals catòliques i protestants
han donat pas a moviments populars però evangèlics. A l’islam també
veiem aquests nous moviments fonamentalistes emergents, i fins i tot
nous moviments progressistes dins de l’islam. Tot el paisatge és molt
canviant...
- des d'un punt de vista ateu, ¿religió i fanatisme no són sinònims? — No. Els ateus també poden ser fanàtics...
- ¿La famosa i polèmica teoria de la "gran substitució" està justificada o és només una esbojarrada idea racista? — És una idea absurda i racista que d’entrada implica que hi ha unitat entre els musulmans europeus.I com acabem de dir, no és així, i el seu interès i la pràctica de la religió són molt diversos... sostinc que l'islam francès i europeu, com el cristianisme, és plural i fragmentat, amb creences, costums i pràctiques variades.
Entrevista a John Tolan, 26.2.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada