El racisme és general. Adoptarà la forma d'una xenofòbia explícita o
traurà el cap en la micro-discriminació quotidiana, però no hi ha cap
societat que se n’escapi. Per descomptat, tampoc la societat catalana
que pensa i viu en català.
Però el racisme a les grades durant l'Espanya-Egipte és d'ells. A
Catalunya el coneixem bé. És el producte del nacionalisme espanyol, el
d’una llengua i una religió (“¡Habla en cristiano!”), una bandera (“Qué pone en tu DNI?”)
i un ideari d’ultradreta. Només cal repassar el mostrari complet de
dimarts: crits contra Puigdemont, contra Sánchez i contra els musulmans.
Una cultura política amarada de segles de contrareforma, de “¡Que inventen ellos!” i d’“Una, grande y libre” no desapareix perquè ho digués una Constitució fa 47 anys...
Preguntar-se com és que 20.000 persones van poder cantar espontàniament
“Musulmà el qui no boti!” no tan sols és desconèixer la desinhibició i
la imitació que funciona als camps de futbol, sinó no entendre de què
està fet el nacionalisme espanyol repartit per tots els partits però que
sobretot vota Vox.
Finalment, no és casualitat que l’aquelarre passés a Catalunya, on els
partits de la selecció espanyola volen ser un banal recordatori
d’assimilació i una festa de la normalització, sobretot després de l’1
d’Octubre. La grada espanyola a Catalunya assisteix a més que un partit i
els organitzadors ho saben. Per això els fan...
Antoni Bassas 03/04/2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada