pd 374

EL  PUNT / Divendres, 23 de juny de 1995

LLEGIR DE VIVA VEU

Josep Vicente

... la diferència entre la lectura silent i la lectura "en la veu", entre el només visualitzar les paraules i el "sentir-les" en la veu pròpia o oir-les d'una veu altra que la d'un mateix...

...

En una classe de llenguatge per a adults, s'intenta fer lectura oral com un exercici tant de verbalitzar com d'escoltar. Es constata que la gent, en general, llegim molt malament (potser no escoltem millor).

... L'hàbit oral de contar - rondalles, llegendes - és l'origen i la causa d'una tradició literària. La paraula com a so, precedint la paraula com a signe.

...

... En la presència callada de milers de llibres que habiten la casa, ... dos éssers humans, que el fet de ser mare i fill ennobleix, practiquen amb recíproca tendresa d'alt exercici de llegir de viva veu i d'escoltar.

... En la idea, el so, el signe, la paraula i el silenci hi ha una relació màgica, inefable, definitivament humana.

pd 373

"El que s'obté amb violència, només es pot mantenir amb violència"

Mahatma Gandhi

pd 372

EL PUNT / Dijous, 6 d'abril de 1995

LES ESCOLES DE POBLE

David Pujol i Fabrellas

... A pagès l'escola és, sovint, l'únic centre cultural de la població i, per això, el seu paper és decisiu: genera activitats i iniciatives sòcio-culturals, afavoreix l'arrelament al medi, ajuda a mantenir la personalitat del poble, actua com a element aglutinador d'interessos, etcètera. Normalment fa un servei molt més ampli que el d'educar alumnes...

... les escoles rurals s'haurien de conservar - malgrat que proporcionalment costin més de mantenir que les escoles grans -, per tal de reforçar els pobles. 

Però la realitat és que la sensibilitat per l'escola rural no existeix gaire...

...

... una escola petita que funciona com cal és un instrument educatiu i cultural poderosíssim, que fins i tot pot servir de model, en molts aspectes, a les escoles grans. Però una escola rural isolada, amb un edifici decadent, sense suport de cap mena i mancada dels elements mínims per funcionar correctament és una font més de desigualtats socials.

pd 371

EL PUNT / Dimecres, 16 de novembre de 1994

L'EXAMEN (i 2)

Carme Guasch

(... continuació)

És fàcil, llavors, deixar-se endur per un sentiment nostàlgic, tan negatiu com estèril: l'enyorança dels infants que eren tan nostres, tan enganxats a les nostres faldilles; l'estupor en vista dels nous estranys en què s'han convertit; la recança d'haver-los perdut, o, almenys d'haver perdut el nen o la nena que eren...

... Nosaltres volem continuar formant part de la seva vida, i la seva vida no ens pertany. Si hem edificat la nostra prenent els fills com un eix, ens trobarem fent voltes a una sínia que només porta al desencís i a l'esgotament. Seria hora d'alliberar-nos d'un jou al qual ens hem junyit voluntàriament, i cercar, dintre de nosaltres mateixos, unes altres raons per viure.

Però, esclar, això no resulta gens fàcil, perquè seia tant com perdre, en gran part, la nostra condició de pares. I ser pare o mare és quelcom que imprimeix caràcter. Per tota la vida.

pd 370

EL PUNT / Dimecres, 16 de novembre de 1994

L'EXAMEN (1)

Carme Guasch

... hi ha una bona dosi d'autoritat en el pare i en la mare, i això, com deia Joan Triadú molt encertadament, els incapacita per ser, només, amics del fill, ja que un amic, normalment, no té autoritat sobre l'altre. Un pare ha de ser pare, com un mestre ha de ser mestre, insistia el pedagog; això naturalment, sense detriment del grau de cordialitat, confiança i companyonia a que es pugui arribar en la relació patern-filial.

Però... som éssers humans i, com a tals, en constant evolució. Si al principi els progenitors assistim i dirigim la formació dels petits, al cap d'uns anys, convertits aquests en adolescents, ens adonem que aquella formació o conformació s'ha acabat, i, per postres, s'ha acabat no pas quan ni com nosaltres volíem... i cal establir una nova relació d'adult a adult... (i això no és fàcil) perquè mentre el fill va cap al futur i, per tant, la seva potencialitat de canvi es troba en la fase inicial, els pares han solidificat els seus principis i les seves possibilitats de mutació són reduïdes... El fill adult ens guanya en capacitat de coneixement mutu: mentre que pels pares, el jove en qui s'ha transformat el seu nen ens resulta cada cop més desconegut, els pares esdevenim més transparents: se'ns coneixen els tics, els errors, les limitacions. La inversió de poder es fa evident...

pd 369

EL PUNT/ Diumenge, 7 d'agost de 1994

L'ANGOIXA I LA DEPRESSIÓ SÓN LA SEGONA CAUSA DE BAIXA DELS DOCENTS

Núria Astorch

...

Els factors desencadenants són múltiples i variables en cada cas. "En primer lloc tenim que la persona que es fa ensenyant és perquè té interès pels altres i, per tant, més sensibilitat. Després, treballar amb mainada és espantosament difícil perquè no tots els nens tenen interès per aprendre. També s'han de tenir en compte les relacions amb els pares... Un altre aspecte és que els docents treballen en una macroempresa, el Departament d'Ensenyament, en la qual les relacions entre els caps i els treballadors no són ni gaire cordials, ni gaire humanitzades. A més, actualment la tasca de l'ensenyant està poc valorada socialment. Cap mestre no presumeix de ser-ho" (Ramon Noguera)

pd 368

AVUI ? setembre de 1994

ELS NOSTRES FILLS

Xavier Cortadellas

... A casa nostra, encara avui, es mira molt més el lloc on es porta els fills que no pas quines coses s'hi ensenyen...

Josep Pla deia que quan ell era petit, a pagès, la sensació general era que els pares no hi eren. El pagès català educava de lluny, parlant poc amb els fills, fent evident tothora la distància. Nois i noies tenien la sensació d'estar desemparats i completament sols, de manera que, al cap d'un temps, valoraven molt més la companyia dels pares.

Ara , amb aquests nens de pa de sucre que anem fent, tot és acostar-nos-hi per provar de resoldre problemes i traumes. Sembla que mestres i pares hagin de ser sobretot uns amics; l'escola, a més del centre on s'aprèn, el lloc de trobada amb els altres... 

... el món d'avui canvia molt més de pressa del que ho poden fer les escoles o els pares. Se sap, és clar, què no es vol, però es desconeix cap a on s'hauria d'anar perquè els déus de les coses segures i perennes d'abans han mort fa temps. Dol, però és així: tot el que es proposa dura ben poc...