diumenge, 31 de gener del 2016

pd 640

SUPLEMENT DEL FULL DOMINICAL, 9 de juliol de 2000
IMMIGRANTS: ELS NOUS GIRONINS
Assemblea Parroquial de Sta. Eugènia de Ter

...
Entenem que la realitat de la immigració és conseqüència del nostre sistema socio-econòmic globalitzat. Les immigracions són motivades per les guerres, el subdesenvolupament, l'explotació, la fam, la manca de respecte als drets humans... Són una conseqüència de les grans desigualtats nord-sud i de la impossibilitat de viure amb dignitat als seus països o de no veure-hi cap possibilitat de futur per a ells i els seus fills. Considerem aquesta perspectiva de la justícia i de la solidaritat  com a fonamentals per encarar aquests temes. També ens agradaria remarcar que els moviments migratoris són una realitat normal i habitual al llarg de la història i també a casa nostra. Catalunya no es pot entendre sense l'enriquiment i les tensions que des de l'inici de la seva història han representat els fluxos migratoris de pobles i cultures molt diversos.
... També les diferències ens recorden que estem en un país que vol ser democràtic i plural, on hi caben diverses maneres de viure, diverses cultures, diverses religions. Sempre que es respectin els drets humans i que les diferències no amaguin una justificació d'injustes desigualtats, tot aquest pluralisme és molt enriquidor per a tothom...

divendres, 29 de gener del 2016

pd 639

LA VANGUARDIA  dissabte, 9 de desembre de 1989
BARCELONA, SETENA DEL MÓN EN DENSITAT
Lluís Sierra

Barcelona ocupa, entre el grup de ciutats més poblades del món, un lloc destacat, el setè, en quant a  densitat. És un lloc destacat, no de privilegi, perquè pocs barcelonins poden estar contents de viure en una de les ciutats i àrees metropolitanes amb menys espai per gaudir per habitant, és a dir, amb més persones per quilòmetre quadrat.
...
Per damunt de Barcelona (17.504 h/km2), en aquesta classificació de les estretors urbanes, hi ha Manila, amb gairebé 46.000: Calcuta, amb més de 31.000; El Caire, amb quasi 30.000; Ahmedabad, propera als 25.000; i París, que supera en poc els 20.000. Madrid té més sort i es queda en un ampli grup de ciutats que ronden els 5.000 habitants per quilòmetre quadrat.

dijous, 28 de gener del 2016

pd 638

EL PUNT / 17  de novembre de 1991
LA INVASIÓ SILENCIOSA
Maria Àngels Martínez

Milers de pobres de l'Europa de l'Est i Àfrica arriben cada dia a l'Europa rica i opulenta per intentar assegurar-se una vida mínimament digna. Però aquesta Europa, que acull des de fa segles tota mena de cultures, viu amb un cert temor aquesta última onada d'immigració, un temor que sovint es transforma en racisme o xenofòbia, i esdevé un terreny adobat per al ressorgiment dels moviments neonazis i l'ascens, preocupant, d'una nova dreta que guanya adeptes acusant els estrangers de "tots els mals".

dimecres, 27 de gener del 2016

pd 637

EL PAÍS, dissabte 14 de desembre de 1991
LES MIGRACIONS A CAUSA DE LA FAM SERAN EL MAJOR CONFLICTE DEL SEGLE XXI
Milagros Pérez Oliva

El planeta disposa dels recursos suficients per alimentar amb escreix a tots els seus  habitants, i inclús per afrontar un creixement sostingut de la població durant algun temps. Tanmateix, 540 milions de persones no ingereixen els aliments suficients, i més de 1.000 milions, segons informa el Banc Mundial, no tenen poder adquisitiu per a garantir una nutrició adequada. La inseguretat alimentària es convertirà en la principal causa de conflicte del proper segle...
...
"L'èxode massiu del camp a la ciutat és especialment intens en els països més pobres i constitueix el fenomen més preocupants d'aquest final de mil·lenni..."
La comissió ha calculat que d'aquí tres dècades hi haurà al món més de 50 metròpolis de més de 10 milions d'habitants i algunes doblaran aquesta xifra...
"L'èxode a la ciutat no només no soluciona el problema de la fam i la pobresa, sinó que l'agreuja perquè tots aquests emigrants deixen de ser productors d'aliments per convertir-se en consumidors improductius...
Qualsevol política que pretengui un equilibri en la població ha d'afrontar el problema des de l'arrel: donar prioritat al foment de l'agricultura i garantir la seguretat alimentària, és a dir, la producció i la disponibilitat suficient d'aliments i una forma estable, regular i equitativa de distribució". (Paul Lunven)
...
El dret a l'alimentació no ha de ser utilitzat, en cap circumstància, com a arma política...

dimarts, 26 de gener del 2016

pd 636

EL MÓN / 217,   20 de juny de 1986
DEMOGRAFIA DECADENT
...... ?

... la taxa de natalitat disminueix a tots els països de la CEE, especialment a Alemanya, Dinamarca i Itàlia, aquestes xifres situen Espanya com el país de la Comunitat on més dràsticament ha caigut la taxa de natalitat. S'ha passat de 21,7 nascuts per mil habitants el 1960 a 12,5 el 1983.
...
... el quocient entre la massa de població ocupada i la jubilada o aturada ha experimentat un desequilibri dramàtic en l'última dècada. Aquest quocient ha baixat de 6,1 el 1975 a 2 actualment. Més planerament, diríem que, si en la dècada passada cada 6 espanyols actius en mantenien 1 de passiu, avui la relació és de 2 a 1.

dilluns, 25 de gener del 2016

pd 635

AVUI ... 1990?
NO SÓN NI CIUTADANS (i 2)
Francesc Candel

(continuació...)
...
(La immigració d'ara de l'anterior...) Se'n separa per més coses: diferents religions, costums i tradicions exòtiques, llengües incomprensibles, conceptes morals diferents, un llarg etcètera. Ara es comprova que els altres immigrants no eren tan diferents dels catalans com podia semblar, almenys comparats amb els d'ara. Coincideixen en el fet que a aquests, igual que als altres, els toca fer les feines que els del país no volen. O sigui, que a aquests estrangers no se'ls legalitza perquè a l'Administració sempre els va bé tenir preparada l'expulsió per si de cas convé aplicar-la, però es fan els ulls grossos o hi ha tolerància perquè convé que treballin en allò en que nosaltres no volem treballar. N'hi ha que pensen que la tecnificació reduirà els llocs de treball i, consegüentment, l'arribada d'aquesta gent. No ho sé. Al Marroc, l'índex d'atur és del 47%, els salaris dels que treballen són de 15.000 pessetes al mes i la demografia és cada cop més explosiva.

diumenge, 24 de gener del 2016

pd 634

AVUI ... 1990?
NO SÓN NI CIUTADANS (1)
Francesc Candel

Quan a principis dels setanta va disminuir fins a gairebé aturar-se del tot la immigració a Catalunya, tots pensàvem que no es tornaria a reprendre. Els que havien arribat fins aleshores de totes bandes d'Espanya s'havien estabilitzat al país i formaven una massa més o menys homogènia de ciutadans catalans. Tot i que ja pul·lulaven nord-africans, eren pocs i res no feia pensar que constituirien la nova immigració. Ningú no pensava que la situació laboral estigués per rebre i assimilar ningú. No obstant, no ha estat així. A la dècada dels vuitanta, l'arribada a Espanya d'aquesta gent, sobretot de marroquins, s'ha intensificat. Catalunya és, potser, la zona més receptora de tota la Península. S'augura un gran augment d'aquestes onades, i encara que els auguris mai no es compleixen al peu de la lletra, seria bo tenir l'ànim bondadosament i comprensiblement disposat cap als que ja han arribat, els que estan arribant i els que arribaran.

Encara que aquesta nova immigració té un cert paral·lelisme amb l'antiga i amb les de totes les latituds i temps - escassetat del que és més necessari al seu lloc d'origen, possibilitats de vida al lloc de recepció -, se'n separa totalment pel fet que els altres eren súbdits espanyols i aquests no.  Els anteriors tenien resolt el dret a la ciutadania i es movien dins de la més completa legalitat, mentre que els d'ara són estrangers, i això per molt que faci que són al país, i tenen sempre l'espasa de Dàmocles de l'expulsió penjant-los al damunt.
...
(... continuarà)