LOS ESTADOS UNIDOS PIERDEN UNA GUERRA
E. Haro Tecglen
Trenta anys de guerra estan acabant a Indoxina... Un país sotmès al napalm, a la defoliació de les zones agràries, a l'explosió per bombardeig del seu sistema de dics, a una corrupció sense límits, a una desmoralització profunda per l'acció del diner i el poder dels seus ara derrotats conqueridors. Fins que una pau verdadera i estable regni al Vietnam, a Cambodja, a l'Indoxina, han de passar encara moltes coses i molt dures. Aviat sentirem a parlar de la dictadura fèrria, de la intolerància, de la repressió. Sigui quin sigui el règim que acabi per implantar-se al Vietnam - i probablement a tota la península indoxina -, haurà de fer-ho amb duresa i tindrà, sens dubte, lluites internes. S'haurà de considerar el que passi com una conseqüència, un residu del passat, dels trenta anys de guerra especialment mortífera i especialment deshonesta en quant els seus plantejaments: com una seqüela i no com una hipoteca del futur, com un senyal del definitiu.
...
En aquesta guerra els Estats Units han perdut, a més dels cinquanta-cinc mil joves que hi han deixat la vida en el camp de batalla i els centenars de milers que tornaren ferits, l'equilibri de la seva societat, llur prestigi militar i moral en el món, llur credibilitat...
Una guerra de trenta anys acaba. Una guerra que ha produït un milió i mig de morts en els exèrcits vietnamites, cinc milions i mig de morts i ferits civils, que ha patit en el seu territori deu milions de tones de bombes. Serà molt difícil estabilitzar el país sobre aquestes bases.
Però llurs conseqüències poden servir molt bé de lliçó per a altres països, i molt especialment pels europeus, tant proclius a deixar-se portar per aliances i pactes.
