pd 900

​FULL PARROQUIAL de BARCELONA 1977?

ACUMULAR RIQUESES SENDA D'INJUSTÍCIA

J. Alimbau

... de la segona "Carta al Poble de Déu"​ del germà Roger de Taizé.

" Si l'Església abandona tot el que no és absolutament essencial... farà trontollar les estructures de la injustícia, podrà derruir les muralles del pessimisme i arrencar-nos de l'actual crisi de confiança en la humanitat."

"Per transformar la teva vida, ningú no et demana caure en una austeritat puritana sense bellesa ni alegria. Comparteix tot el que tens; trobaràs la llibertat. Resisteix al consum: multiplicar les compres és un engranatge sense sortida. L'acumulació de riqueses per a tu mateix o per als teus fills és el començament de la injustícia."

"Simplifica casa teva, però no exigeixis el mateix a persones grans que tenen llur allotjament ple de records. Convida a la teva taula; l'esperit de festa ressaltarà més en la senzillesa que en l'abundància d'aliments."

pd 899

​ARA, gener del 2016

BONS PROPÒSITS

Sílvia Soler

Ser més agosarada, permetre'm algun pas en fals, arriscar. Treballar més i millor. Descansar més i millor...

Caminar cada dia, amb sol o fred o vent,...

Menjar més fruita...

Dedicar una part del meu temps, encara, a treballar pel país, sense renegar d'aquesta terrible tardor política que ens ha deixat enfangats. Assumir el pes del llot enganxat a les cames i, malgrat tot, continuar fent camí.

... Anar més al cinema i al teatre. Recordar que són diners ben gastats i que, quan hi vaig, compro una estona de felicitat.

Espolsar-me la mandra i convidar amics a sopar a casa...

... Trobar els moments per al record i per a la nostàlgia. Plorar, si cal.

Rebre el bon temps amb alegria, viure l'estiu, els banys a mar, les nits a la fresca, les xerrades que s'allarguen, entendre que res de tot això ho venen al supermercat.
...

Llegir de tant en tant algun poema...

pd 898

​FULL PARROQUIAL Girona, 20 de desembre de 1987

BON NADAL!

Jau​me Camprodon

"No tingueu por".

És la paraula de coratge que necessitem escoltar quan se'ns acosta quelcom que ens trasbalsa.
..."No tingueu por", és la paraula que trobem en l'Escriptura quan Déu es disposa a parlar.
...

I quan l'àngel del Senyor anuncia el naixement del Messies als pastors, els diu: "No tingueu por".

Ni el simple anunci del Nadal dels pobres, ni el de la justícia, ni el de la pau no necessiten a monició prèvia
"No tingueu por". A cap i a la fi tot es juga entre els homes.

Però, quan el qui neix pobre és Déu, quan és Déu qui reclama justícia entre els homes i urgeix la pau entre els seus fills, ens agafa una mena de tremolor, perquè veiem que capgirarà els nostres plans. Llavors convé tenir a la vora algú que et repeteixi: "No tingueu por"...​

pd 897

​EL PU​NT / Dissabte, 25 de desembre de 1993

UN NADAL "DESNADALITZAT" 

Salvador Cardús i Ros

A Birmingham, l'Ajuntament ha decidit celebrar les festes de Nadal eliminant-ne tots els referents cristians, per no ofendre les comunitats locals de minories ètniques no cristianes. Més ben dit, i tal com informava la premsa, Nadal no haurà existit oficialment en aquella ciutat...

...

Ni a Birmingham ni enlloc no es pot aconseguir una integració cultural a partir del no-res...

... ¿Quina societat serà més integradora per a un nouvingut:  la que conserva uns trets diferencials propis més ben definits, o la que apareix més desdibuixada?... Festes i llengua potser són els preus més barats que una societat pot posar per a la integració col·lectiva dels seus ciutadans.

Els Estats Units no són precisament un model d'integració interètnica, sinó de capacitat de sobreviure - malament - amb ghettos que reintrodueixen fronteres en el sentit més físic de la paraula en el mateix espai urbà...

També es podrien haver escrit aquestes reflexions sense parlar ni de Nadal ni de Birmingham, sinó de com alguns s'imaginen que es podrien resoldre els problemes de la immigració a Catalunya.

pd 896

EL PUNT / Diumenge, 5 de gener de 1992

HOMES DE BONA VOLUNTAT? (i 3)

Lluís Muntada​

​(... Per què?)

Un per​

​ què que hauria de rugir ferotgement en la consciència de molts cristians, socialistes, conservadors i tots aquells corpus teòrics que assagen de formular un projecte de vida molt més digne que el que tenim. Un per què que hauria d'avergonyir i delatar tots els homes, absolutament entregats al joc de la hipocresia i allistats a unes creences i ideologies que els permeten conviure còmodament amb la contradicció com a sofà.

És per això que, quan aquests dies ens trobem desitjant pau, anys feliços i tota la gamma extensa de bones intencions, una estranya electricitat ens hauria de sacsejar la consciència. Què podem desitjar durant aquests dies que no hàgim desitjat en cadascun dels altres dies de l'any? Res, òbviament.

pd 895

​EL PUNT / Diumenge, 5 de gener de 1992

HOMES DE BONA VOLUNTAT? (2)

Lluís Muntada​

​...

I nosaltres, aquests ciutadans relativament preocupats pel desequilibri social i aparentment honrats, també amb els nostres feblíssims rituals de denúncia, ens hem convertit en una peça necessària d'aquest puzzle capaç d'integrar positivament les crítiques contràries a la seva manera general d'entendre les relacions socials i humanes​

​. Tots hem aprés i interioritzat que això és una jungla, i que el més eficaç que podem fer és procurar-nos una bona posició en aquesta guerra. I el pocs que, en major o menor grau, dissenteixen d'aquesta filosofia de la vida, ho criden en veu baixa, i moltes vegades conscients d'estar practicant un exercici estètic de la moral...

... hi ha opressió, vexacions, pobresa, injustícia, fam i assassinats. Però la resposta social és mínima i encara inútil per canviar l'ordre dels esdeveniments, és gairebé testimonial. Per què?

pd 894

​EL PUNT / Diumenge, 5 de gener de 1992

HOMES DE BONA VOLUNTAT? (1)

Lluís Muntada​

A nosaltres, ciutadans que gaudim d'unes condicions materials i econòmiques mínimament dignes, en realitat no ens importen, o ens preocupen poc, els homes assetjats per la fam i la misèria.

Si no, contestem-nos sincerament: què ens ha robat més temps de concentració: els albanesos famèlics i extenuats que arribaven nedant al port de Bari, o la compra de l'últim CD? Què ens ha fet més infeliços:...? Què ens ha interessat més: les revistes del cor... o els informes de Càrites...?
...

Són preguntes retòriques, és clar. Nosaltres també som víctimes d'aquesta màquina abassegadora que és la societat de consum, i neguitejats per la urgència d'una lletra, no ens podem aturar a pensar en projectes utòpics que, ni de bon tros, depenen de la voluntat de cada individu. Completament absorbits pel subsistir, hem après que no tenim temps per replantejar la nostra pròpia existència. O ens integrem nosaltres, o algú o alguna cosa ens desintegrarà.