R 88: Una absoluta falta de respecte 2ª part

Què se n'ha fet, de la solidaritat, entre els que no se'n sortien, la vella consciència de classe? O de la compassió dels de dalt pels de baix, l'antiga caritat cristiana? Avui, l'actitud predominant consisteix en mirar descaradament per un mateix. Els altres ja s’ho faran: no crec en res ni en ningú. El món és una selva. I tot això, esclar, és incompatible amb el respecte pels perdedors, als quals es culpabilitza de la seva desgràcia. El sentiment de comunitat, d’empatia amb el diferent o el marginat, està sota mínims. En realitat, estem davant d'una massiva falta de respecte, d’amabilitat, de tacte. En lloc de tacte hi ha maltractament. La vida col·lectiva torna a assemblar-se a la supervivència atàvica del més fort. Els lligams socials s’han afeblit, els egos narcisistes s’han enfortit. 

La realitat digital de les xarxes socials ha estat decisiva en aquesta deshumanització. En una espiral d’acceleració, el tipus de comunicació que s'estableix és a força de missatges breus i directes, a favor o en contra, blanc o negre. No hi ha lloc per a la discreció amable, per a les bones maneres, per al diàleg respectuós i matisat, per al dubte. Posar-se al lloc de l'altre? Ni parlar-ne! ... (Han) ens adverteix que la llibertat només és possible des del respecte al que pensa diferent, no des del combat polaritzat. Avui les "tribus digitals" es comporten com les turbes fanàtiques d’abans: aclamen el líder propi i apedreguen els enemics.

Estem caient en la trampa trumpista d’un món d’enemics en lloc d'un món d'amics. L'autèntica amistat es construeix des del respecte i l'acceptació de la diferència. L’autèntica política democràtica, també. L’autoritat vol respecte, responsabilitat i confiança. L’alternativa a l’autoritat és l’autoritarisme.

​Ignasi Aragay, 24.10.2026