Fa anys que em dedico a l’aprenentatge del català a l’aula 
d’acollida. Amb paciència i dedicació aconsegueixo que alumnes vinguts 
d'arreu del planeta es puguin expressar en la nostra llengua... Cada alumne 
arrossega una motxilla plena de problemes i també una cultura amb la 
qual s’identifica voluntàriament. Dins d'aquesta cultura hi ha 
llengua i tradició. Sempre. La millor manera d'entrar en els seus mons 
és respectar-los. Encara que en alguns aspectes discrepi... Si els ofereixo respecte, ells també me 
n'oferiran. Almenys els hi podré exigir. Compartint la gastronomia 
sempre ens entenem, també amb la música i l'art, però amb la política i 
la religió ja és més complicat. De fet, aquests dos són conceptes 
excloents per definició, i han estat utilitzats durant segles per traçar
 ratlles geogràfiques, ètniques i espirituals. 
... La cultura i la nostra manera de ser està 
estretament unida a la llengua. Totes les llengües, per dir-ho pla estan condicionades pels seus orígens i la seva història. La nostra 
també és una cultura singular i justament per això no l’hem d’amagar ni 
deixar-la perdre. Tampoc avergonyir-nos-en o pensar que no els 
interessarà pel simple fet de ser diferent de la seva... els nouvinguts també han de saber d'on ve això d’exposar troncs amb 
cara i barretina pel carrer, en aparadors i en tots els basars xinesos! I
 el caganer del pessebre, i el tortell de Reis. I quan i per què 
celebrem les nostres tradicions, encara que moltes, com a tot arreu, 
estiguin vinculades amb la religió i amb els fets polítics del país. En 
un món on el peix gros es menja amb voracitat el petitet, la cultura 
global, la que diu que no vol ofendre a ningú, no pot ser que sigui una 
mena d’aiguabarreig sense substància, sense cap arrelament, una 
simulació artificial, tan enlluernadora com buida i impostada. 
Tot el que no sigui conservar i potenciar les nostres singularitats ens empobreix. A nosaltres i als nouvinguts, perquè sempre els rebrem amb els braços oberts si s'afegeixen a la festa. Com nosaltres ho faríem segurament a les seves. Als meus alumnes, quan els hi explico amb serenitat, ho entenen perfectament.
Xavier Gual, 21.12.2024
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada