divendres, 11 de juliol del 2014

pd 139

TRIUNFO núm. 806, 8 de juliol de 1978
"LA POLÍTICA YA NO ESTÁ EN LA POLÍTICA"
Andre Gorz

...Avui menys que mai no es pot realitzar un canvi revolucionari mitjançant l'acció de l'Estat. Perquè passa que no només la conquesta de l'Estat no està a l'abast dels revolucionaris, sinó que ni tan sols es veu clar quines coses fonamentals podrien canviar si tinguessin el poder central a les seves mans. Les societats no es desfan ni es refan des de dalt...
...
Per això el partit revolucionari és una espècie en vies d'extinció: si es vol el poder de l'Estat, no és lògic que s'aspiri al mateix temps a introduir en ell canvis radicals. Si al contrari hom pretén un canvi radical, cal començar per ser modestos: només s'aconseguirà a través del desenvolupament de les relacions i les accions autònomes. Exigeix la creació prèvia, a nivell de la societat civil, de nous espais de llibertat individual i col·lectiva...
...
...El rebuig de la política no equival en aquest cas al pur i simple apoliticisme, sinó que és la negativa a subordinar la llibertat d'expressió, de contestació i imaginació a les exigències de la lògica del poder.
...
...el futur de la política no està ja en la política, sinó precisament en allò que la posa en qüestió, la desborda i per això mateix li indica el terreny on podria renéixer... preguntar-se abans que res quins són els desitjos més íntims i quina imatge ens forjaríem de la felicitat si poguéssim donar via lliure a la nostra imaginació. El realisme se'ns darà a més a més. Perquèés més realista, avui, experimentar nous modes de viure, de treballar, de consumir, de produir i fer més i millor amb menys,... que creure que un govern d'esquerres canviarà la nostra vida....

dijous, 10 de juliol del 2014

pd 138


EL PAÍS, diumenge 28 de juny de 1992
Y AL TERCER DÍA, ¿RESUCITARÀ? 
Mario Vargas Llosa

...Fou l'esperit religiós que impregna la cultura occidental el que desnaturalitzà el marxisme dels fundadors, convertint-lo en la religió secular del segle XX. En apartar-se de la ciència i pretendre convertir-se ell mateix en ciència, el marxisme es tornà dogmàtic i es va immunitzar contra disciplines i coneixements fonamentals...
...
La seva metamorfosi en religió laica va anar apartant el marxisme del món real i convertint-lo en un sistema d'il·lusions. I va fer del partit una Església de rígides jerarquies...
...
Què en queda, doncs? Les categories de l'anàlisi econòmic i social, la teoria de la lluita de classes, la crítica del capitalisme, l'alternativa socialisme o barbàrie i una preferència per l'acció col·lectiva sobre la individual.
...La proposta revolucionària de Terray (El tercer dia del comunisme, 1992) és política. Per què el comunisme torni a viure ha de renunciar a la conquesta del poder, és a dir, a ser un partit i ocupar l'Estat...
...Per a combatre de manera més o menys eficaç la injustícia, omnipresent en la societat capitalista moderna, la teoria de la lluita de classes és inservible...l'important és que la font de la injustícia és en un sistema que reprodueix a tots els nivells l'abús sense distinció de classes...
... un dels majors obstacles per convèncer als seus camarades de treball, a les fàbriques, de que assumissin la seva condició obrera era que existia entre els obrers una heterogeneïtat enorme i complexa... (Daniel Rondeau, L'entusiasme, 1988)
 
 ...el que Terray s'entesta encara en anomenar comunisme no és una doctrina, sinó una aspiració ètica i intel·lectual que conserva intacta la seva raó de ser: la necessitat d'eliminar l'explotació econòmica i els abusos i discriminacions socials...i aconseguir una societat en la que totes les injustícies puguin ser remeiades i arribi a tothom una vida decent.

dimecres, 9 de juliol del 2014

pd 137

EL MÓN, 8 de març de 1985
LLIÇONS D'UNA VAGA PERDUDA
editorial

(és la continuació del paper d'ahir un temps després)

"Hem perdut un any de salari, però conservem el que és més important: la unitat i el respecte envers nosaltres mateixos. Ens en vam anar tots plegats i tornem tots plegats"
...
Una vaga tan llarga i insòlita a l'Europa de la crisi ha donat ben pocs resultats als treballadors que la iniciaren. No han aconseguit arrencar de l'Estat la promesa de no tancar les mines poc rendibles i ni tan sols han pogut obtenir l'amnistia per als acusats de violències al llarg del conflicte.
....
...la vaga dels miners (anglesos) mereix moltes reflexions. D'entrada, la sorpresa, en plena recessió del moviment obrer arreu, d'una vaga d'aquestes característiques, que ha remogut fins i tot l'adormida solidaritat internacional. Després, veure la capacitat d'acció d'un ampli col·lectiu de treballadors davant la cruel realitat quotidiana de la reconversió. També val per examinar les tàctiques emprades pel sindicat per poder mantenir una vaga tan llarga sense una estrangulació econòmica total.
...
En tot cas, la sensació lògica de fracàs no hauria de suposar mai al si del moviment obrer una temptació d'abandó, que tan bé li pot anar a la patronal - que sempre es refà abans de les crisis -, sinó una lliçó més per treure'n profit i prosseguir la lluita, en la defensa del lloc de treball...De batalles n'hi ha moltes, però la guerra continua.

dimarts, 8 de juliol del 2014

pd 136

EL MÓN, 13 de setembre de 1984
ELS SINDICATS PLANTEN CARA
Alfons Solé

...Una increïble badada del capitalisme thatcherista ha permès enguany l'allargament d'una vaga dels minaires fins a una durada, sense precedents en la postguerra, de més de mig any; amb la creació a més en algunes contrades industrials d'Escòcia i del nord d'Anglaterra d'una situació quasi revolucionària...
... el primer cop d'ençà de l'elecció de la Thatcher i Reagan, el 79 i el 80, que un sindicat veritablement fort i amb moral de combat planta cara al monetarisme, i que aquest recula...

(...continuarà)

dilluns, 7 de juliol del 2014

pd 135


EL PAÍS, diumenge 17 de març de 1991
LA ISLA QUE EXPORTA VIDA
Mario Benedetti

...El que reivindiquen els joves, és més participació activai sobretot més democràcia interna; menys burocràcia, menys privilegis per a cert funcionaris de rang alt o mitjà, i menys "úkases" des de dalt, sense més discussió i assimilació per les bases...
... Als carrers de L'Havana  hi ha pocs cotxes; existeix llibreta de racionament per las productes alimentaris; no hi ha aparadors amb articles luxosos, però allí els nens no moren de gana, no hi ha atur ni mendicitat, i l'assistència mèdica és gratuïta i d'excel·lent qualitat...
...Mentre que els Estats Units basa gran part dels seus ingressos en la venda d'armes...exportant mort; Cuba, país petit i rodejat, subdesenvolupat i en ple aïllament, s'afanya i s'ufana exportant vida.

dilluns, 30 de juny del 2014

pd 134



AVUI, gener 1992

QUEDA MOLT PER FER
Fermín Bocos

...La catarsi social ideada per Karl Marx en companyia d'Engels limitava decisivament amb la condició humana. La justícia, la igualtat, es deixen pensar però són difícils d'aplicar a la realitat...
.... el món comunista va sucumbir davant la lògica implacable de la vida quotidiana. S'ha complert la profecia de Maiakovski: Tota la realitat construïda d'esquena a la llibertat acaba venjant-se. Encara que les preguntes que van donar peu a la revolució eren correctes, avui sabem que el tractament va ser erroni...
....Cap experiència comunista ha aconseguit trobar el desitjat equilibri entre igualtat i llibertat...
...Una tirania - la tsarista - va ser substituïda per una altra - la comunista - i els pobles russos primer i mig món després es van quedar sense llibertat en nom de la igualtat. Un sarcasme impregnat de tragèdia que hem trigat molts anys a entendre...
...Crec que tenim més informació que mai sobre el que passa al nostre entorn. Però ens cal assossec per analitzar-la... Fa setanta anys l'esperança va semblar que germinava prop del Palau d'Hivern; avui sabem que la llavor estava morta. És a dir, quasi tot està per fer.


Nota: durant uns dies dono descans als papers i als soferts lectors, però tornaré i mentrestant et deixo per anar paint aquest d'avui que dedico especialment al meu amic Fili.

diumenge, 29 de juny del 2014

pd 133

EL PERIÓDICO, Martes, 9 de septiembre de 1986
CARDENAL, LA ÉTICA DEL REVOLUCIONARIO
Eduardo Giordano

"Som fidels a Déu i a l'Evangeli abans que res, i només en segon terme a les disposicions de un Papa o dels bisbes. Els cristians no hem de fer res que vagi en contra de la nostra consciència. Sant Tomàs d'Aquino ens diu que si un Papa ordena alguna cosa que va contra la pròpia consciència no s'ha d'obeir , encara que sigui a risc de ser excomunicat. I diu que la màxima autoritat per a un cristià no és el Papa, sinó Déu i la seva consciència...
...
Les circumstàncies, ara, em demanen de continuar amb aquest sacrifici (ser ministre de cultura). La meva vida, com a ministre, per mi és molt dura. El més dur que m'ha passat, junt amb el noviciat a la Trapa. No puc disposar del meu temps, i he d'estar en actes oficials que suporto amb un gran esforç de voluntat. Però jo considero que estic fent la voluntat de Déu..."