pd 438

TRIUNFO, 26 de juliol del 1975

LA EDUCACIÓN PREESCOLAR: UNA DOBLE NECESIDAD (1)

Mª Victoria Abril y Mª Jesús Miranda

... La família nuclear reduïda, literalment tancada en una diminuta llar urbana, no és el millor ambient per que es desenvolupi un ésser humà de dos o tres anys. Coneix tan poques persones que la seva dependència afectiva de la mare arriba a ser total, fet agreujat per la maternitat sobreprotectora tan freqüent entre nosaltres... no té germans de la seva edat amb qui jugar, i la falta de contacte amb altres nens dificulta el desenvolupament del seu sentit de la solidaritat i la cooperació... coarta les seves possibilitats de descobriment del món exterior... la seva iniciativa, la seva imaginació queden definitivament limitades... A més, el sistema jeràrquic i autoritari predominant, fa que el nen creixi en un ambient d'autoritarisme cec que destruirà el seu sentit crític...

...

"És en el frec a frec amb els seus semblants que adquirirà de mica en mica la seva independència i autonomia, el sentit de la reciprocitat, de la solidaritat, de la justícia, de totes aquestes qualitats indispensables per la vida en grup i per la cooperació. Les ignora en principi i no podria aprendre-les només dels adults" (Berthe Raymond-Rivier: "El desarrollo social del niño y del adolescente" Ed. Herder. Barcelona 1971. Pàg. 86)

continuarà...

pd 437

DESTINO, 12 d'abril de 1975

LA SUBVERSIÓN PARALELA (i 2.3)

Armando Segura

(Arquetipus de mestres i 2)

El mestre-jutge

Com a jutge, el mestre imposa premis i càstigs.

El mestre-investigador-poeta

No és fàcil que al mestre se li perdoni la rutina. La simple transmissió del saber no acaba de convèncer l'alumnat...

Tanmateix, les estructures educatives no permeten a l'ensenyant ser una altra cosa, o ¿és que algú pot ser tantes coses, capatàs, capellà, policia, jutge... i tenir temps per a  investigar?

El mestre-ensenyant

Aquesta és l'última i residual funció del professor, ensenyar al que no sap. Això és el que quedaria després de reduir les funcions anteriors que específicament no li corresponen. Reduir el mestre a un simple ensenyant ja és per sí mateix revolucionari ja que pressuposa un procés "secularitzador", "desamortitzador"... I, tanmateix, un mestre simplement ensenyant seria ara per ara irreconeixible per nosaltres...

Ara bé, si arribem a la depuració, a la destil·lació del pur ensenyant "alliberant-lo" de les seves anteriors impureses, serà només perquè aquells poders son ja superflus, és a dir, perquè els alumnes de l'època que tenim a sobre seran capaços d'aprendre espontàniament i lliure sense coaccions, sense pares, capellans, ni capatàs...

pd 436

DESTINO, 12 d'abril de 1975

LA SUBVERSIÓN PARALELA (2.2)

Armando Segura

(Arquetipus de mestres 1)

El mestre-pare

Tots els poders del pare són delegats en el mestre que és tutor dels seus alumnes durant més hores que el propi pare... El mestre-camarada és cosa molt nova i no crec que qualli... En un altre sentit, el mestre és pare-obrer en tant reprodueix constantment la força de treball seleccionada per a la societat que el sosté...

El mestre-capellà

Quan es diu - no sense sorna - que el magisteri és un sacerdoci, es diu una gran veritat. L'alumne veia el mestre com un pontífex - un faedor de ponts - entre la ciència i els homes, algú que es sacrifica per tots...

El mestre-capatàs

o "encarregat de personal". Ell governa i vigila aquesta força de treball que creix i creix. Ell, en especial, passa llista...

El mestre-policia

El professor vigila, està a l'aguait, a vegades fins i tot provoca a l'alumne per tal que "caigui en falta", el professor fitxa, interroga, tanteja, psicològicament pot inclús - seria terrible - torturar...

(continuarà)

pd 435

DESTINO, 12 d'abril de 1975

LA SUBVERSIÓN PARALELA (2.1)

Armando Segura

La història d'Europa des del segle XI és la història de la crisi del principi d'autoritat. La revolució proletària és només l'última etapa d'aquesta història que ha tingut coma motor la introducció del diner a Occident. El diner - ramera universal, segons Marx - i el comerç, la seva alcavota, són els màxim responsables de totes les crisis de tots els principis d'autoritat existents...

Totes les revolucions neixen de la contradicció entre la consciència moral de que tots els homes som iguals i la consciència real de que tots els homes som diferents. La revolució neix com a reacció en front d'un poder absolut que concentra en sí mateix totes les funcions i cau a plom sobre les minses resistències dels homes que descobreixen la seva força en la solidaritat.

Analitzem els poders que, fins fa ben poc, estaven concentrats en el mestre, poders que són tants que han provocat l'actual reacció igualitària...

El mestre-pare

El mestre-capellà

El mestre-capatàs

El mestre-policia

El mestre-jutge

El mestre-investigador-poeta

El mestre-ensenyant

(Arquetipus de mestres dels que parlarem en els propers "papers")

pd 434

PRESÈNCIA .... gener? 1992?

PERFECTES DESCONEGUTS (i 2)

Pau Lanao

Són joves o radicals però no volen saber res de la revolució dels seus pares. Tenen mala fama entre els adults, que diuen que no es entenen perquè en realitat, tot i que hi conviuen cada dia, són uns perfectes desconeguts.

... un dels problemes de l'adolescència a les societats occidentals és que aquesta etapa s'allarga molt, els nois viuen amb els pares fins que són molt grans, i el mateix conviure provoca tensions. Si tu tens un fill que té peles, que s'independitza i fa la seva pròpia via, és més fàcil acceptar-lo com a adult...

"... el fet radicalment nou d'una adolescència obligatòria i de llarga durada, que acabarà en un llarg període de joventut... els seus actes tenen molt a veure amb la recerca de la identitat, amb la pressió del grup o amb la necessitat d'afirmació, amb l'estímul derivat de la publicitat, amb la frustració del que mai podrà accedir al plaer que li venen, amb el seguiment d'una moda..." (Jaume Funes)

"... No es pot dir que la gent jove d'ara és molt més conflictiva que mai. Els estudis, el seguiment que se'n fa, ho desmenteixen rotundament" (Josep Vila)

pd 433

PRESÈNCIA .... gener? 1992?

PERFECTES DESCONEGUTS (1)

Pau Lanao

Són joves o radicals però no volen saber res de la revolució dels seus pares. Tenen mala fama entre els adults, que diuen que no es entenen perquè en realitat, tot i que hi conviuen cada dia, són uns perfectes desconeguts.

"... hi ha una equivocació bàsica: pensar que si un nen té tot el que desitja serà un adolescent feliç, i això no és cert. Una part de la felicitat també és desitjar coses que no es tenen, és més, si un nen ho té tot, segurament desitjarà coses que no estan al seu abast... Per contra, si un nen té algunes coses, però se li deixa un espai al seu desig de coses normals que pot obtenir... potser aquest nen lluitarà per aconseguir-les... 

... el nen que ho té tot mai no lluitarà per obtenir una bona feina, sinó que esperarà que n'hi donin una, perquè ha après que el control es realitza des de fora, i tot es dóna des de fora sense que ell s'hagi d'esforçar per aconseguir res. És evident que no es pot esperar que quan sigui jove s'espavili, comenci a buscar i tingui èxit, no hi està acostumat..." (Maite Pi) 

pd 432

EL PUNT / 16 d'octubre del 2008

CARTA OBERTA ALS MEUS EXALUMNES

Dolors Cabratosa

Hola, estimats!: Avui em jubilo de mestra i avui tinc por; la mateixa por que tenia cada començament de curs quan venia a rebre-us a la fila i us veia amb aquelles cares de sorpresa, d'il·lusió, de no sé què... i m'infoníeu molt de "respecte"... 

He fet de mestra. I he après molt de tu perquè el teu pensament és immensament ric. I t'he volgut escoltar, encara que massa vegades he manifestat sordesa... I et recordo quan has exercit la teva obligació de "provocar" però també has entès la meva obligació d'exercir l'autoritat. I he confiat en tu perquè ets una gran persona...

I hauria hagut de deixar que t'equivoquessis més vegades perquè, quan rectifiques, creixes com a persona. I quan t'he reprès hauria hagut de fer-ho amb més fermesa, més cordialitat, més tolerància, més..., menys agressivitat, menys permissivitat, menys...

I  he viscut moments de felicitat quan he vist que "creixies" i entenies moltes situacions que ens provoca la quotidianitat de la vida. I em sap greu quan has fet veure que no em coneixies perquè en el teu interior hi deu haver algun calfred de mals averanys... I estic contenta quan, en algun indret determinat, jo no t'he reconegut i tu has vingut a escometre'm. I sempre t'he volgut tractar com a persona única i irrepetible...