pd 472

AVUI, dimecres 8 de novembre de 1989

CADA COP ES DONEN MÉS PROFESSORS DE BAIXA A LES ESCOLES DE CATALUNYA

Eva Piquer

L'abandonament és superior a l'EGB que a la secundària.

Els mestres decideixen "penjar els hàbits" i abandonar les aules amb més freqüència ara que fa uns anys. Les escoles cada cop jubilen menys professors, perquè abans d'acabar la seva vida professional molts ja s'han escapat cap a altres feines a l'Administració o a l'empresa privada. El poc prestigi social de la tasca docent i el cansament acumulat al llarg dels anys, a més d'unes condicions laborals que milloren molt a poc a poc, fan que el fracàs escolar no el pateixin només els alumnes... 

El cicle professional d'un mestre es pot resumir així: els primers anys solen ser els més conflictius... La situació òptima és la dels professionals que porten entre cinc i deu anys en exercici, ja que disposen de prou experiència i encara se senten motivats per la feina. A partir dels quinze anys, els mestres acostumen a entrar en una etapa de decadència. És en aquest període quan  es registren més casos d'abandonament.

pd 471

AVUI, dimecres, 15 de juny de 1988

CASALDÀLIGA ARRIBA AVUI AL VATICÀ I NO ÉS FÀCIL QUE VEGI EL PAPA

Marià Franch Jofre

... Pere Casaldàliga, un bisbe poeta d'origen català que des de fa vint anys treballa a la regió brasilera del Mato Grosso, entregat a una vida exclusivament dedicada als pobres,..., és un dels grans defensors de la compromesa teologia de l'alliberament ...

... la "militància social" i la praxi alliberadora d'aquest "magnífic testimoni de la vida que ha donat sentit a la seva fe mitjançant les seves obres socials i els seus poemes"  diu Eduard Bonín...

...

... s'ha caracteritzat per la seva posició crítica envers alguns sectors de l'Església, per la seva defensa dels camperols, els indígenes i altres marginats. Ha promogut les comunitats de base a la seva diòcesi. La singularitat de la seva posició li ha causat no poques dificultats i amenaces.

Els valors principals de la seva concepció religiosa són en el seu "Decàleg de l'home nou", on afirma que és necessària una actitud crítica enfront els valors falsos de la societat.

pd 470

AVUI dimecres, 15 de juny de 1988

LA VAGA NO HA TRANSVASAT NENS DE L'ESCOLA PÚBLICA A LA PRIVADA

Joan Armengol

La vaga de mestres de l'ensenyament públic, que ha durat tres mesos i amenaça de continuar el curs que ve, no ha influït en els pares per treure els seus fills de les escoles de l'Estat i portar-los a les privades.

Les dades oficials de matriculació de pre-escolar i EGB a Catalunya indiquen que el nombre d'alumnes a les escoles públiques serà molt similar als anys anteriors i només baixarà lleugerament a causa de la davallada en els índex de natalitat. Les autoritats educatives catalanes tampoc han detectat cap transvasament de nois d'instituts de batxillerat a centres privats.

...

Aquestes afirmacions contrasten amb els comentaris (especulacions) de mestres, pares i patronals de l'ensenyament privat sorgides durant els últims dies de la vaga de professors...

pd 469

EL MÓN / 297  31/12/87

L'EDUCACIÓ EN EL DISCURS POLÍTIC

Salvador Auberni

(Una altre resposta en referència a les declaracions de Jordi Pujol, a l'acte de cloenda de les III Jornades d'Ensenyament de CDC)

... Jordi Pujol va deixar ben clar que el govern de la Generalitat no pensa fer cas de les veus en contra de l'escola privada i a favor de l'escola pública, ja que l'escola privada acull el 40 per cent dels alumnes catalans i, a més, dóna un ensenyament de qualitat. Com a prova d'això va afirmar que els líders dels partits que reclamen l'escola pública porten els seus fills a la privada.. 

...

... millorar l'escola pública vol dir elevar el nombre de mestres, vol dir la introducció oficial dels especialistes a l'escola (música, plàstica, educació física), dotar-la de serveis psicopedagògics, preveure el reciclatge dels mestres dins el sistema..., vol dir disminució del nombre de nens per aula,...

...

A nosaltres la paraula treballador ens mereix molt respecte perquè implica activitat,responsabilitat, honestedat, en definitiva, professionalitat. Cal recordar també que ser "treballador" és un dels valors tradicionals de la nostra terra. Doncs bé, encara que a nosaltres, personalment, ens agradi més el terme mestre, no hem de pressuposar que la defensa de l'altre terme signifiqui abandó de les responsabilitats...

...

Si repassem les declaracions que hem anat comentant, sense gaire esforç podem concloure que la qualitat del producte educatiu és en l'escola privada, i els mals mestres, en conseqüència, la baixa qualitat, el mal producte educatiu, es troba en l'escola pública... doncs: No és això, companys, no és això.

pd 468

EL PUNT Divendres, 1 de gener de 1988

L'INTERÈS I LA TRISTESA DELS MESTRES

Col·lectiu de mestres de la Garrotxa

(Nota: Resposta en referència a les declaracions de Jordi Pujol, a l'acte de cloenda de les III Jornades d'Ensenyament de CDC)

... Pujol s'oblida de dir que milers de mestres han fet el reciclatge de català de forma totalment voluntarista, en hores extraescolars i pagant-se'l de la seva butxaca...

... Nosaltres, en canvi, no veiem cap contradicció entre considerar-nos alhora "mestres" i "treballadors de l'ensenyament". Pensem que no són dues concepcions oposades, sinó complementàries. Per això unes vegades dediquem els nostres esforços a treballar per la renovació pedagògica i en altres ocasions els dediquem a reivindicar unes condicions de treball i un salari dignes...

... 

Per últim Jordi Pujol fa una referència "als mestres tristos .. que mosseguen", el sentit de la qual no acabem de copsar plenament... Ens sembla un comentari excessiu i injuriós. Dir això també és mossegar. I consti que viure d'aprop, curs rera curs, els dèficits de l'escola pública, no dona per gaires alegries.

pd 467

EL PUNT  Dimarts, 8 de desembre de 1987

PUJOL RECLAMA A MADRID UN TRACTE ESPECIAL PEL CATALÀ A L'ESCOLA

Antoni Dalmau

(Declaracions de Jordi Pujol, a l'acte de cloenda de les III Jornades  d'Ensenyament de CDC)

... el president també és queixà que hi ha mestres que no posen cap interès a aprendre el català i que n'hi ha d'altres que es limiten a fer simplement de funcionaris... "Són dolents - digué - tots aquells que pretenen no ser mestres, sinó simples treballadors de l'ensenyament. No es pot donar cap exemple aplicant la llei del mínim esforç"...

...

També criticà els "mestres tristos", una mena d'ensenyants que - segons assegurà el president - "prediquen tristesa i fan pensar als nanos que això de fer de mestres consisteix a mossegar"...

...

"No aconseguirem avançar en la qualitat de l'ensenyament si no tenim mestres molt bons"

(Nota: aquestes són les declaracions que contestaven en el pd 465, i que també seran contestades en els dos propers papers..)

pd 466

EL MÓN / 309 - 24/3/1988

ELS PROBLEMES QUE NO RESOL LA REFORMA DE L'ENSENYAMENT

M. Victòria Corberó

...Hi ha una causa fonamental en el fracàs de l'ensenyament (em referiré només al públic, que és el que conec). Posant-hi remei s'arreglarien moltes coses. Aquesta causa fonamental és la manca de recursos econòmics... 

Una altra causa del progressiu fracàs de l'ensenyament és la massificació...  

a més estem oferint un producte que no satisfà els alumnes... 

i finalment els estem "enganyant", o ens estem "enganyant", quan diem que l'escola ja de ser un lloc per passar el temps el més agradablement possible. No tenim en compte que l'escola és un lloc de treball i d'aprenentatge, una tasca que, si bé cal que sigui satisfactòria, no s'ha d'oblidar que en molts moments és una tasca dura.

...

Els continguts continuen sent llargs, acadèmics, excessius per l'edat en què es proposen, deslligats de la realitat dels escolars, presenten les matèries deslligades... No s'està altre cop caient en el vici de proposar un ensenyament "per anar a la Universitat"?

... 

Ser mestre o professor continua sent socialment una mostra de fracàs personal...