En un article anterior
vaig argumentar que és imperiós reduir el ritme de la nostra immigració
si volem salvar la cohesió social, atès que el seu impacte sobre
l’habitatge i sobre l'escola (i la sanitat diria jo) està essent devastador. No són els únics
serveis públics i infraestructures que estan sota pressió, però sí els
més crítics...
La raó fonamental del nostre elevat creixement demogràfic és que creem
massa llocs de treball poc qualificats, i ho fem perquè estem apostant
per sectors que paguen poc. Ara bé, que els treballadors de certs sectors cobrin poc no significa
que siguin barats, perquè en un estat del benestar com el nostre no
existeix la mà d'obra barata: el que no paguen el client i l'empresari
ho paga el contribuent...
La manera més eficient per frenar la nostra immigració és
procurar que els salaris reflecteixin millor el cost dels serveis
públics. El més immediat és apujar considerablement el salari mínim
interprofessional...
... una altra mesura –aquesta en mans del govern català– hauria de
consistir en exigir el domini de la llengua catalana a tots els llocs de
treball que tinguin un alt component d'atenció al públic. És evident
que aquesta exigència dificultaria cobrir aquests llocs de treball, però
és que justament l’interès públic rau en el fet que els empresaris no
ho tinguin tan fàcil.
En definitiva, frenar la immigració és d'interès públic, i els
mecanismes per aconseguir-ho no tenen res a veure ni amb la xenofòbia ni
amb el racisme, sinó amb el sentit comú. Dissortadament, la
pusil·lanimitat amb què tractem aquest assumpte fa previsible que –aquí
com arreu– acabin triomfant moviments xenòfobs i racistes que afegiran
danys a la cohesió social sense posar remei de debò al problema, atès
que, a l'hora de la veritat, no posaran dificultats als empresaris dels
sectors especialitzats en la mà d'obra barata.
