EL PRESUMPTE OCÀS DE LA DEMOCRÀCIA
Albert Pla Nualart
Mentre "la fi de la història" fa figa i un nou ascens del populisme autoritari ennegreix l'horitzó, és oportú preguntar-se fins a quin punt valors "universals" com els drets humans o la democràcia no són només valors d'una cultura i una època concretes...
"La fi de la història" - de bona o mala fe - pressuposava universalitzar "la democràcia (neo)liberal occidental"...
Igual que no hi ha "fi de la història" tampoc hi ha "fi de la democràcia"...
Al capdavall, és la falsa "fi de la història" la que està provocant la també falsa "fi de la democràcia", perquè l'adjectiu que hi afegeix, "(neo)liberal", no ha parat de transformar els ciutadans en consumidors - les persones compromeses en la res publica en persones que busquen el seu triomf individual a costa de qui sigui -. En una democràcia autèntica, ha de decidir, debatent i donant la cara, una assemblea de ciutadans. En la que tenim ara, voten en secret una massa de consumidors. El presumpte ocàs de la democràcia a què és probable que assistim en els pròxims mesos estarà provocat, diguin el que diguin alguns demagogs, per un clar dèficit democràtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada