AMORS MIL·LENARIS CONTRA EL JIHADISME
Marçal Girbau
...
el Plan Convivència (en occità a l'original, perquè, increïblement, en francès no existeix la paraula convivència!) pren com a base una meravellosa llegenda del segle VIII que compartim occitans i catalans. Joan Amades la recull i Verdaguer la recrea al cant VII del seu fastuós Canigó. Segons sembla, ara fa uns 1.300 anys Munussa - que no era pas àrab sinó berber - era el cabdill de les terres musulmanes de Narbona. A Tolosa hi havia el duc Odó, a qui els francs del nord pressionaven, tot i ser cristià. Tips de guerres i enfrontaments, i malgrat pertànyer a religions oposades, Munussa i Odó van decidir pactar la pau entre ells, al marge de francs i àrabs. Diuen que arran d'aquests contactes Munussa va caure profundament amorós de la filla del duc aquità, Lampègia, que també es va enamorar pregonament de l'amazic. Llavors el duc Odó va autoritzar el maridatge entre els dos joves. La rondalla s'acaba com el rosari de l'aurora: quan els àrabs se n'assabenten, ordenen la captura de Munussa, que en aquells moments era a LLívia amb Lampègia. A ell el decapiten. I a ella l'envien de presonera a l'harem de Damasc.
Tretze segles més tard, Tolosa recupera la llegenda per abordar la qüestió de la convivència interreligiosa. Tenen el convenciment que la rondalla pivota sobre dos eixos clau i indissociables: d'una banda reforça la identitat i els valors de la cultura pròpia, atès que cristal·litza l'esperit d'entesa, de llibertat i de pau dels occitans; de l'altra actua com una palanca entre el món cristià i el musulmà, entre les cultures occitana i amaziga - i àrab, en menor mesura -, sempre, però, amb l'epicentre a Tolosa sense passar per París, i amb la voluntat d'incloure socialment sense assimilar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada