pd 425

AVUI, 24 d'abril del 2008

VALORS TRANSVERSALS

Francesc Torralba

... La qüestió dels valors ha esdevingut vital, vital de necessitat... Els partits polítics han perdut, ja fa temps, qualsevol possibilitat de fer un discurs sobre aquesta temàtica. Fa la impressió que l'únic que els interessa  és el partidisme de vol gallinaci  i la coça al ventre...

S'espera que l'escola faci aquesta funció, però a l'escola les mestres heroïnes que la sostenen cada dia se senten impotents, soles, molt poc recolzades per l'administració, pels mateixos estudiants. Qui, doncs, ha de fer possible la transmissió de valors de futur? Qui ha de fer possible que en aquest país valors com l'esforç, la constància, la prudència, l'eficiència i l'equitat adquireixin el prestigi social que mereixen?...

Cal tensar la corda i prendre's seriosament la qüestió dels valors. El discurs sobre els valors no és un conte de velles, ni un pretext per farcir la sobretaula del diumenge dels nostàlgics. És una qüestió vital de necessitat...

pd 424

EL PUNT / Dissabte, 5 de juliol del 2008

DOS MESTRES SOMRIENTS

Enric Ramionet

... que acaben de jubilar-se...

... No sé si ferits ja per l'efecte endolcidor de la nostàlgia afirmen que, clarament, no es penedeixen d'haver dedicat tants anys a la docència...

Tots dos van arribar a Llagostera a principi del setanta, en un temps en què els mestres encara havien d'anar-se a presentar a l'alcalde i entraven a formar part d'un ordre social selecte conjuntament amb el metge, el cap de la Guàrdia Civil i el capellà. Tenien més de 40 alumnes per classe, el doble que ara, però a les aules l'ambient era molt més plàcid...

Han ensenyat íntegrament en castellà, han vist com s'hi celebrava el mes de Maria, es resava l'àngelus i s'exaltaven les fites i els mites del franquisme. Van memoritzar i han fet memoritzar, varen passar al català, a prioritzar la comprensió, i sempre, diuen, han vist alumnes que segueixen i d'altres que no. Ara, però, els que no segueixen, se'ls procura rescatar. Afirmen que en l'actualitat hi ha molta més pressió: els pares, l'administració, la magnitud de les escoles... I tot i que se'n van amb un somrís, sense retrets, juraria que ho fan convençuts que si alguna cosa ha canviat radicalment a l'escola és la vida dels mestres.

pd 423

EL PUNT/ Dijous, 29 de novembre del 2007

QUÈ VOLEM SER QUAN SIGUEM GRANS

Pius Pujades

L'educació a Catalunya no va bé...

Les causes del deteriorament del sistema educatiu són moltes i les tenim prou detectades: poca inversió en el sector, creixement de la pressió demogràfica, incidència important de la immigració, legislació desafortunada i vacil·lant, desafecció escolar de sectors de l'alumnat, desànim i desmotivació d'alguns professors, relacions escola família poc afavoridores, desprestigi de la funció educativa, organització escolar poc eficaç...

Però la nostra societat occidental, capitalista, democràtica, benintencionada, egoista, descreguda, liberal, ecologista, consumista, anti tot... sap quina educació cal donar als seus fills? Jo crec que no.

Ens movem vacil·lant contínuament entre el blanc de les paraules i el negre de les accions, entre les doctrines defensades de cor i les realitats contràries consumides per rutina. Fins i tot som capaços d'anar a dormir sense cap pes a la consciència: la contradicció forma part del nostre anar fent...

És l'escola la que construeix el pensament de les futures generacions? O és la nostra generació la que determina el pensament de l'escola del futur?

No ens en sortirem pas. Canviar la societat és complex i no ho tenen a les mans ni els grans líders de la política. Els polítics només poden atacar els símptomes més greus. Pal·liar el problema... Mentrestant, però, algú hauria de començar a pensar en què volem ser quan siguem grans. Si no ho sabem, no serem res.

pd 422

EL PUNT / Dijous, 29 de novembre del 2007

EL MIRALL ANGLÈS

Xavier Díez

"Educació, educació, educació" (discurs de Tony Blair 1997) ... Dins el "pack" discursiu hi havia una sofisticada retòrica, com ara "competències", "avaluació", o "excel·lència" que substituïen els vells valors republicans de "llibertat, democràcia, igualtat, o cohesió". Passada una dècada... les tècniques de gestió emprades per les autoritats educatives han aconseguit una privatització encoberta del sistema...

La pressió avaluadora sobre el professorat va aconseguir els efectes contraris als que afirmava defensar. Els docents més competents, els més qualificats i amb experiència, cansats de veure qüestionada la seva figura, van fugir del sistema, buscant sortides professionals més ben valorades...

(També a Catalunya...) L'escola ha deixat de representar un espai neutre per esdevenir una arma electoral, sotmesa des de fa uns anys a les ocurrències dels partits... s'exagera la situació de l'educació per tal de presentar-se con a salvador, i a continuació s'imposa una agenda oculta que tracta de posar fi a l'escola igualitària i cohesionadora, de posar sota sospita un professorat infinitament més ben format que alguns membres del govern...

pd 421

PRESÈNCIA - 28 de setembre del 2007

L'OFICI MÉS DIGNE

Antoni Puigverd

... Alguns amics que es dediquen a aquesta noble, desprestigiada i gairebé heroica tasca d'educar adolescents m'expliquen històries per a no dormir... la figura del professor ha estat desposseïda de qualsevol poder. I sense poder, desapareix la jerarquia a les aules i es fomenta el despotisme dels malcriats...

... Els professors t'expliquen històries per a no dormir, però cada dia obren la porta de l'aula amb fitxes, apunts, correccions i bon ànim. Malgrat el pessimisme que causa l'entorn escolar, malgrat el desprestigi de l'ofici d'ensenyar, malgrat la claudicació de les famílies que es desentenen de l'educació dels fills o els sobreprotegeixen amb infinits regals, malgrat tots els malgrats, els professors continuen exercint amb dignitat i dedicació l'ofici més digne del món. Certament: n'hi ha molts de socarrimats pels inconvenients actuals de la docència. Certament: n'hi ha de mandrosos o funcionaritzats, com a totes les  feines. Però la majoria docent treu forces de flaquesa per predicar diàriament en el desert del nostre temps. Prediquen que no existeix el progrés personal sense constància i sacrifici. Que sense dolor no hi ha alegria. Que sense esforç no hi ha satisfacció. Que madurar vol dir habituar-se al treball, domesticar l'instint, enfortir la voluntat.

pd 420

PRESÈNCIA - 21 de juliol de 2006

"ÉS UN HONOR SER MESTRE A FINLÀNDIA"

Xavier Melgarejo

Els experts coincideixen que els factors determinants són l'excepcional formació del professorat i la gran igualtat d'oportunitats que ofereix el sistema finlandès...

És la carrera més exigent de tot el país. Els mestres de primària han de ser els més ben preparats per treballar amb el tresor del país: els nens. Aquesta qualitat no la té cap altre país del món...

A Finlàndia, els millors mestres van a primària, on es fa l'aprenentatge de lectoescriptura...

Les lleis que es van pactar a Finlàndia durant els anys setanta han anat estructurant les escoles fins ara, cosa que no passa a Espanya...

pd 419

EL PERIÓDICO Dissabte 1 de desembre del 2007

ENFEINATS, TOSSUTS I DECIDITS (i 2)

Lluís Hernàndez

(... continua)

Hem de lluitar, cada dia, contra la pròpia concepció del que vol dir educar.... l'educació és una feina activa ... fins i tot amb el plat parat a la taula del millor restaurant, només queda servit qui menja i, sobretot, qui paeix el que ha menjat.

... Els alumnes d'ESO no són lliures de decidir si van o no van a l'institut: anar-hi és obligatori. I tampoc no ho poden decidir els seus pares: la llei ho mana. Educar és antinatural. Educar és aprendre a anar contra els nostres impulsos primaris, és mirar de convertir els nostres instints en actes voluntaris... I, a més a més d'educar, també hem d'ensenyar. Aprendre costa. No és fàcil, no és immediat, no és automàtic...

...

Malgrat tot, som tossuts, ja ho deia. Continuem lluitant, i no és una paraula buida. Treballem per guanyar-nos el sou, és clar, però, sobretot, treballem perquè creiem en la nostra feina.