pd 172

EL MÓN / 164 - 14/VI/1985

QUÈ FER DAVANT LA CRISI (1)

André Gorz

Nota: degut a la llargada i importància d'aquest article i del seu autor, el dividiré en tres o quatre apartats.

Quan la crisi impedeix tenir una visió de futur a llarg termini, l'esquerra corre el risc de perdre la senyera de la utopia constructiva i provoca que la dreta aixequi la de la utopia conservadora.

La crisi actual trastoca la majoria de valors, certeses i institucions sobre les quals s'han edificat les societats industrials des de fa 500 anys. Commou la naturalesa del treball, la naturalesa de les relacions socials, el lloc del treball professional en la vida de cadascú, els fonaments de l'economia, la funció del capital i la dels sindicats.

...

L'absència d'una visió a llarg termini té sempre conseqüències més nefastes per a l'esquerra que per a la dreta, ja que permet que la por pugui més que l'esperança. Les esquerres ... no poden viure si no és que són portadores de futur.

pd 171

EL PAÍS, diumenge 19 de març de 1995

CUESTIÓN DE DÍAS

Enric González. París

José Comas. Bonn

França i Alemanya reobren a Europa el debat sobre la reducció de la jornada laboral.

... Els patrons creuen que reduir la jornada només incrementarà els costos i no crearà llocs de treball, i els sindicats mantenen el contrari i, a més, es resisteixen a que comporti la reducció de sou...

...

...Els alemanys han aconseguit ser els que menys hores treballen del món i, al mateix temps, els que més cobren.

pd 170

Nota: Després d'una setmana de vacances i una altra de problemes tècnics sembla que avui puc retornar als meus i vostres papers diaris. Sorri.

EL PUNT DIARI, divendres 5 de maig de 1986

DÉU

PETITA I DELICADA - Jordi Soler

(Parlant de Txernòbil)

...Fixeu-vos que per molt que es protegeixin, es blindin i s'aïllin els reactors nuclears, l'energia sempre s'escapa...fuig. I fuig perquè és una energia viva, una energia total, que dóna potència als sols i harmonitza, quan ella s'autocontrola, tot l'equilibri de l'Univers. És la mateixa energia que deixà enlluernats els soldats que custodiaven el sepulcre de Nostre Senyor per evitar profanacions eixelebrades. El Sant Sudari de Torí ha revelat com fou la resurrecció de Crist: el Fill de l'Home es convertí en energia, que és el que era per ser Déu, i amb aquesta potència s'integrà altre cop en el Pare. Alerta, doncs!, no estem manipulant una energia convencional; estem remenant, com mainada inconscient, la força de Déu.

pd 169

? gener de 1968

(Conferència a Belo Horizonte)

Antonio Fragoso, bisbe brasiler

Tots nosaltres, cristians que ens adherim a Crist i volem seguir-lo, som cridats, des del més profund de la nostra missió de cristians, a comprometre'ns en la lluita per l'alliberament global de l'home. Un cristià que s'acontenta amb la seva vida litúrgica, amb reunir-se a la Casa del Senyor per lloar-lo, que s'acontenta amb la seva vida sacramental, que es preocupa tan sols per la purificació espiritual de la seva ànima, no està essent fidel a Crist; està traint la missió global de Crist, que és l'alliberació integral de l'home, no tan sols l'alliberació espiritual...La nostra litúrgia i la nostra missa poden ser una predicació d'ateisme, si quedéssim indiferents davant la injustícia social.

Aquells que ens veuen reunits en la casa de tots que és l'Església, que ens veuen reunits en la Missa, en els Sacraments, també ens veuen reunits, amb les mans enllaçades en la lluita per la Justícia, per tal que tots els nostres germans siguin alliberats?

pd 168

EL PAÍS, domingo 7 de febrero de 1993

ARZALLUZ:  "A EUROPA, ÈTNICAMENT PARLANT, SI HI HA ALGUNA NACIÓ, ÉS EUSKADI"

..........

"... Com els eslovens, estonians, eslovacs, quan siguin a Europa, no hi ha qui pugui negar-nos que nosaltres volem un estatus semblant. A Croàcia i a Eslovènia se'ls ha reconegut l'autodeterminació. De moment, no es poden reconèixer a més.

Però la qüestió és saber què vol Euskal Herria i dur a terme aquest procés democràticament. Quin poble tenim? Quina majoria tenim aquí? Som majoria els que optem per aquesta via?..." (Xabier Arzalluz)

pd 167

EL PAÍS, domingo 7 de febrero de 1993

LA RAZA ATACA DE NUEVO

Javier Corcuera Atienza

...

La ciència diu que hi ha races, i de la dada racial se segueixen conseqüències, algunes de les quals tenen també a veure amb la política....

...

"A Linz hi havia molt pocs jueus. Amb el temps s'havien convertit, en el seu aspecte exterior, en europeus, igual que altres pobles; jo  els veia com si fossin alemanys...només els distingia per la seva religió" (Adolf Hitler, Mein Kampf, Barcelona 1974, pàg. 23) 

...

Per resoldre aquests problemes es va haver de recórrer a la ciència, i gràcies a ella conèixer les enormes diferències de tot tipus, físiques, psíquiques i morals, existents entre jueus i aris. Gràcies a tal coneixement científic ja va poder distingir entre uns i altres a partir de la sola dada de saber prèviament qui era jueu.

...

L'argument racial s'ha utilitzat gairebé sempre de la mateixa manera. Per a argumentar científicament el que no està tan clar a primer cop d'ull per als no científics....

pd 166

EL PAÍS, diumenge 14 de febrer de 1993

UNA LABOR IMPAGABLE 

Angeles Espinosa

Sis milions de mestresses de casa, una força de treball sense reconeixement ni drets.

En realitat, ningú creu en la viabilitat d'una remuneració pel treball domèstic en el si de la unitat familiar. "En el pla teòric, si es tracta d'un treball útil, socialment necessari i productiu, ha de pagar-se; només els esclaus no cobren...però en el terreny pràctic, la dificultat està en qui ho pagarà" (Lídia Falcón)

...

"Resulta utòpic... però la idea és interessant com a debat per tal que es valori més el nostre treball...El problema és que treballem sense caps de setmana, ni vacances, ni jubilacions...Què passaria si ens apuntéssim totes a l'atur com a cuineres, planxadores, etcètera?" (Juana M. González)

...

"Les feines domèstiques no són exclusives de les dones, sinó responsabilitat compartida de la família i la societat" (Purificación Gutiérrez)