El 1348 la pesta negra va assolar Europa. En molts indrets va morir la
meitat de la població. A Saragossa i València hi va haver moments en què
perdien la vida 300 persones al dia. A Barcelona, gairebé tots els
membres del Consell de Cent i uns quants de la família reial. La
malaltia va seguir causant estralls tres anys, i va tenir rebrots
cíclics durant tot un segle en què la capital catalana va perdre el 60%
dels habitants...
Tot i que els forasters consideraven que Barcelona era una ciutat neta, pels estàndards actuals seria llardosa i pestilent. Al barri de la Ribera, per exemple, no hi havia ni clavegueram ni pous morts. A tota la ciutat les escombraries es llençaven als mercats, les fonts i els cementiris. El primer escombriaire no està documentat fins al 1399: rebia el nom popular de “tira-gats-a-mar”. A més, en aquells temps ja prou complicats, la Corona catalana estava en guerra amb Castella, fet pel qual s’estava construint la nova muralla per incloure el Raval i les hortes de Sant Pau...
Ignasi Aragay, 3.7.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada