De la mateixa manera que el contracte social ens vincula a través dels deures, però també dels drets, una altra mena de contracte, diguem-ne vital, ens hauria d’indicar que els sacrificis que fa la nostra generació tindran una recompensa en la generació següent. Que aquests temps convulsos tindran una data límit, que algun dia la demografia es gestionarà de manera raonable, mentre que els països rics faran un esforç conjunt, una mena de Pla Marshall, per millorar les condicions de vida en els països d'on procedeix la gran massa migratòria. I que a casa nostra els sacrificis es compensaran amb un reforçament de l’estat del benestar, la seguretat col·lectiva i la cohesió social i cultural.
Les administracions hauran de fer un esforç ingent per recordar que compartim vehicle, viatge i destí; per evitar que el principi de solidaritat quedi enterrat pel nihilisme del campi qui pugui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada