Ja he dit que els decrets (d'habitatge) s’haurien d’haver aprovat. Ara: no estic segur que Junts hagi comès un error electoral. Els diran de tot, esclar, i els culparan de cada desnonament. Però
a l'acampada de la plaça Catalunya no hi ha possibles votants de Junts,
ni petits propietaris. Els lobis immobiliaris i la patronal, que mouen
prou calés per incidir en una campanya electoral, tornen a veure Miriam
Nogueras com una possible valedora. I sobretot: malgrat l'esquematisme
d'alguns, també en les classes mitjanes i baixes hi ha electors de
centredreta que detesten els desnonaments... però en culpen les
polítiques d'esquerres i la immigració descontrolada. Si la dreta només
la votessin els rics, ni Vox ni Aliança Catalana apuntarien tan amunt.
El que vindrà ara no serà un debat serè i fiable sobre habitatge, sinó un ball de bastons en què uns partits i uns altres es tiraran pel cap immigrants i persones desnonades. Un trist espectacle en el qual Catalunya –la idea de Catalunya– ja no hi pinta res, perquè el PSC està subrogat, Puigdemont tornarà com a actor secundari, i Colau i Rufián pensen exclusivament en clau espanyola. Només falta que es confirmi la irrupció tempestuosa de Sílvia Orriols perquè el consens que va fer possible l’1 d’Octubre –el nostre moment de grandesa– salti pels aires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada