El general Morillon, cap de les forces de l'ONU a Bòsnia, va dir una frase ... molt curta i massa senzilla però que explica amb gran claredat perquè tot de cop els bosnians (i en general els iugoslaus) van deixar de ser gent civilitzada per convertir-se en bàrbars:"Tenien por". El subjecte és el·líptic i genèric. Qui són els que tenien por? Només els musulmans, que són els que han rebut més? No: també els serbis, els més nombrosos i forts, els que, de moment, han estat els més cruels i els més bèsties. I els croats. Tots ells tenien por i, per això, van deixar un dia de ser veïns, amics, parents, i es van convertir en llops els uns dels altres. Els animals només ataquen quan se senten amenaçats. La independència de cada antic estat iugoslau va fer venir por a la minoria que hi quedava... Aquesta guerra ens deixa indiferents. Passa aquí al costat, però els pacifistes callen, els televidents s'hi avorreixen... No és una guerra espectacularment televisada, com la del Golf, i és tan embolicada que no hi ha manera d'aclarir-s'hi...
En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
divendres, 27 d’agost del 2021
p.o. 4 El mirall i la por
dimarts, 24 d’agost del 2021
p.o.1 Addictes a les conspiracions
Nota: p.o. = papers ocasionals
Quan no acabem d'entendre un fenomen, una temptació fàcil és refugiar-nos en les conspiracions, en la maldat oculta, en l'enemic invisible. Deixar volar la imaginació. Històricament, els jueus o les bruixes, per posar dos exemples, han estat els ases dels cops de les nostres desgràcies. L’expressió caça de bruixes no la tenim perquè sí. I l'Holocaust va ser el paroxisme d'una llarga culpabilització i persecució que es remunta a l'Edat Mitjana. El present no és immune a aquesta tendència a resoldre les pròpies desgràcies amb una fabulació adolorida i victimista que ens facilita la recerca constant de malvats sota les pedres... La racionalitat és incòmoda, lenta i poc atractiva... Si el problema sempre són els immigrants o els negres o els homosexuals, o tots ells alhora perquè són els diferents, aleshores és que ja no hi ha fets, sinó obsessions... fets contrastables? Res. Vivim en el regne de les opinions i de les intuïcions malignes.
Ignasi Aragay 8 d'agost de 2021