p.o.1 Addictes a les conspiracions

Nota: p.o. = papers ocasionals

Quan no acabem d'entendre un fenomen, una temptació fàcil és refugiar-nos en les conspiracions, en la maldat oculta, en l'enemic invisible. Deixar volar la imaginació. Històricament, els jueus o les bruixes, per posar dos exemples, han estat els ases dels cops de les nostres desgràcies. L’expressió caça de bruixes no la tenim perquè sí. I l'Holocaust va ser el paroxisme d'una llarga culpabilització i persecució que es remunta a l'Edat Mitjana. El present no és immune a aquesta tendència a resoldre les pròpies desgràcies amb una fabulació adolorida i victimista que ens facilita la recerca constant de malvats sota les pedres... La racionalitat és incòmoda, lenta i poc atractiva... Si el problema sempre són els immigrants o els negres o els homosexuals, o tots ells alhora perquè són els diferents, aleshores és que ja no hi ha fets, sinó obsessions...  fets contrastables? Res. Vivim en el regne de les opinions i de les intuïcions malignes.


Ignasi Aragay 8 d'agost de 2021​