EL PUNT / Dissabte, 9 de gener de 1993
Si Déu no existeix...
Pep Vila
(Nota: avui transcric quasi tot l'article perquè no sé ben bé com interpretar-lo o sigui que més enllà de plantejar-nos les grans preguntes les respostes les hem de buscar cadascú de nosaltres. Els subratllats són meus)
La frase de Fedor Dostoievski: «Si Déu no existeix, tot estaria igualment permès» sempre m'ha fet rumiar i crec interpretar-la correctament en el sentit que no hi ha fonament absolut per a cap mena de valor.
En aquests passats dies de lleure, de festes nadalenques, sempre et tornes a fer les grans preguntes sense la més petita resposta, amb la idea d'una llum que faci comprensible tot el que veus al teu voltant. Les paraules de Sant Joan: «La llum en les tenebres resplendeix». Per què som cruels, per què usem tan malament la nostra llibertat?
Si és que de veritat som lliures, com és que un Déu infinit i poderós que està per damunt de tot permet l'existència del mal o que l'home es condemni? No havíem quedat que l'home és una creació seva? Com permet, doncs, que es pugui condemnar? Si l'home és un animal racional, com és que la raó només ens serveix als humans per esgarriar-nos? Per més literatura teològica que llegeixis sempre tornes a l'inici de tot, a les més grans contradiccions. Són, potser, gairebé dos mil anys de contradiccions aparents?
El que vol ser creient i admet un Déu, s'ha d'acontentar a veure com la roda de la vida només gira a través d'una fe que no admet raonaments. Em consta que això és molt difícil per a tots aquells que voldríem verificar-ho tot, que desitjaríem que determinades actituds humanes tinguessin un fonament i una raó. Deu ser per això que ens costa tant d'interpretar els signes de la vida quotidiana on quadren tan ben poques coses.
Acabem l'any 1992, i més enllà de quatre esdeveniments puerils que han funcionat, els mitjans de comunicació ens han mostrat amb tota cruesa, per no posar-ne d'altres, les imatges esgarrifoses sobre la realitat de Somàlia i de Bòsnia, aquesta última en una Europa neta, culta, lliure i feliç. L'home fa malbé l'obra de la naturalesa, les religions només serveixen per enfrontar-nos...
...Sovint em pregunto per què Déu, que va fer-nos a imatge i semblança seva, va crear l'home amb aquest marge d'error i d'imperfecció tan gran.
Potser és perquè de petits se'ns va fer creure en un Déu antropomòrfic que es mostrava en la Bíblia sever, colèric i justicier, que ara trobo a faltar una intervenció divina en els designis del món. Si Déu, però, viu al marge de tot, com propugnen alguns, i el món fa la seva via cap al desastre, llavors arriba el moment de plantejar-se l'absurd, i com s'ha fet malbé la crucifixió del seu Fill. És llavors quan dones ales a l'ateisme i la inutilitat del discurs religiós que no serveix per entendre les nostres passes vacil·lants, que no et sap interpretar cap torsimany.
La religió promet un principi d'esperança que la raó ens nega a diari. El Jesús que demanava que els nens se li acostessin, com pot deixar-los sofrir o morir! El sofriment no pot justificar mai i en cap forma l'existència d'una vida.
És possible després d'Auschwitz escriure cap altra poesia? Qui en té la culpa, de tots aquests processos que vivim cada dia? Si Déu no és raó només ens serveix?
Si fem cas d'aquella definició de Déu que proposava Kant en el sentit que Déu és l'única persona que té drets per sobre tots i sobre tot, i no té obligacions amb ningú ni amb res, llavors penses que el món és una caixa tancada. El mal d'origen que viu el nostre món ens l'hauria d'explicar. Si nosaltres no podem arribar a Déu per la causa que sigui, ja sia perquè és inimaginable i no el podem reduir a conceptes racionals, bo seria que fes un esforç per donar-se a conèixer i per foragitar d'una vegada d'aquest món tanta crueltat inútil.
A la vista de la misèria del món, arribes a pensar que la solució de tot no pot estar aquí, però... qui el sap, el però...?
divendres, 4 d’abril del 2014
pd 48
dijous, 3 d’abril del 2014
pd 47
EL PUNT / Diumenge, 13 de desembre de 1992
LA IMPARABLE RESTAURACIÓ I EL NOU CATECISME
Enric Tubert
...L'home i la dona d'avui han crescut sortosament en l'afirmació de la seva pròpia dignitat humana i difícilment suporten que els marquin les regles del joc en termes que afecten les seves opcions més íntimes i personalísimes, sentint-se a vegades tractats no com a persones adultes sinó com a eterns adolescents...
...(l'Església) recuperaria l'oportunitat històrica de dir una paraula que inspiri i no que censuri; que ofereixi i no que imposi; que acompanyi i no que sermonegi...
...és molt reconfortant saber que qui ens convoca per la fe és Déu Pare, no la jerarquia eclesiàstica; qui condueix la dinàmica de la història és l'Esperit i no els dicasteris romans; i el model de les nostres comunitats és Crist i no la disciplina canònica...
dimecres, 2 d’abril del 2014
pd 46
AVUI, diumenge, 19 de novembre de 1989
L'OPCIÓ PREFERENCIAL PER ALS POBRES
Transcripció del discurs fet a Barcelona el dia 6 de novembre per Ignacio Ellacuria
..."Hi ha moltes maneres de servir la revolució, però la raó també ha de fer alguna cosa per servir la revolució. Deixeu que la raó serveixi la revolució"...
Per als pobres i des dels pobres
La predominança del capital sobre el treball
Cada vegada més pobres
Fe cristiana i civilització del capital
Cap a una civilització universal
Poseu la mirada a Centramèrica.
Nota de l'amanuense: Tot el text em sembla molt interessant però degut a la seva extensió m'ha estat impossible resumir més i m'he limitat a posar els subtítols. Pots llegir l'article sencer en la següent adjunció:
dimarts, 1 d’abril del 2014
pd 45
AVUI dijous, 22 de juny de 1978
DÉU TE GUARD, TRISTESA
Josep M Ballarín
...La mare que veu morir el nen, el marit que veu morir la muller, el fill que veu morir la mare. Qualsevol mort. La mort, per als qui quedem, sempre ens deixa arran del cingle...
...La fe no treu el dolor, potser encara l'aviva, però obre estranyament una mica d'escletxa, just per una mica de pau.
...L'estrany és que l'home, àdhuc perdut de tristesa, és un creador d'alegria. Per això eres a la Patum (Clara, Clareta). Hi érem tots els tristos, fos quina fos la nostra mena de tristesa.
...Dret, solemne damunt la guita, el Mixu va fer la seva homilia. Potser no el vas entendre. No explicava tan sols unes baralles locals. Estava dient que no hi ha alegria sense litúrgia, que la Patum no és una escabellada boja. Que si només veniu a fer el boig, més val que no vingueu. I QUE EL POBLE QUAN BALLA ÉS INTOCABLE. Perquè és de Déu...
dilluns, 31 de març del 2014
pd 44
PUNT DIARI Dissabte, 10 de novembre de 1984
PERÒ DE FET... HI HA DUES ESGLÉSIES?
Pep Claparols
...Hi ha una església de barris i una altra de centre de ciutat? Hi ha una església del poble i una altra de més amunt? Hi ha una teologia de l'Alliberament" i una altra de la "Dominació"? Dues cares de la mateixa Església? Dues esglésies...?...
..."L'Església és de tots i, sobretot, dels pobres" (Joan XXIII)...
..."Mireu si en són, de pobres, els rics, que ha hagut de robar el Déu dels pobres" (un humorista de Barcelona)...
...l'Església, o esdevé l'Església dels pobres o serà una Església diferent de la de Jesucrist. Hi ha algú que ha dit que ja ha arribat el moment en què els cristians, o bé es "cristianitzen" o bé desapareixeran del mapa...
diumenge, 30 de març del 2014
pd 43
EL PUNT, Diumenge, 30 de setembre de 1990
NO CREUEN EN ELS MILIONS
Josep M. Marquès
Giovanni Papini sostenia que el capital és "la merda que surt del cul de Satanàs"... i Don Camilo, el rector de la novel·la de Guareschi, li deia a l'alcalde comunista, Pepone: "Tu esdevindràs ric, i aleshores deixarem de ser amics. Des de la meva pobresa et retreuré el canvi"
...Ha triomfat una estratègia deliberada per inculcar el consum de masses als nens i als joves...
...Aneu ara a plantejar l'oposició entre un socialisme mort i enterrat i el liberalisme econòmic. La gent respon: "Guanyem, que hem de gastar molt!"...
...Els milions no són un absolut. Potser acabarem adonant-nos que el sistema econòmic del futur ha de ser a escala mundial i que no pot tenir cap més base que la solidaritat entre tots els homes, presents i venidors...
divendres, 28 de març del 2014
pd 42
PUNT DIARI dissabte, 20 d'octubre de 1984
SER LLIURES
Pere Torras
...La diferència entre l'esclau i el lliure és que un pateix pel que té i pel que li falta, i l'altre viu amb el que té i sense el que li falta...
...Mentre el nostre món sigui un mar d'esclavituds, l'única llibertat vertadera és una llibertat en lluita. Cada cosa que perdis en el combat serà un espai més per a la llum. Perquè la llibertat és llum, i la llum és vida, i la vida és amor; però l'amor, ara i aquí, és combat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)