pd 1124

​ARA diumenge, 10 de setembre del 2017​

FER EL QUE CAL FER (1)

Toni Soler

VOTAR. Es podrà dir que el sobiranisme ha estat maquiavèl·lic, per allò que el fi justifica els mitjans. Però com que tot aquest merder s’està fent per eludir la repressió d’un Estat amoral, i per complir un mandat popular d’amplíssim suport -és a dir, per convocar un referèndum-, tot el que ha passat, encara que hagi resultat lleig, penós i procedimentalment dubtós, resulta un mal menor, sobretot si es té en compte que l’alternativa -la que exigien Albiol, Arrimadas, Iceta i Coscubiela- era la rendició i la fallida de la democràcia a Catalunya. Per sort, encara podem dir als nostres fills que en aquest país el vot té un valor. El vot per damunt de la força; per damunt de la llei, quan la llei només serveix per protegir-se a ella mateixa; per damunt, esclar, dels procediments. És un paradigma nou, que contrasta escandalosament amb la terrible afirmació del president del Tribunal Suprem: “ La unidad de España es la base última del estado de derecho ”.

pd 1123

​ARA​ diumenge, 10 de setembre del 2017

EL MAMBO ÉS LA RESPOSTA

David Miró

A diferència del 9-N, aquesta vegada el govern espanyol està disposat a suportar el desgast en imatge que li suposaria apostar per la repressió per impedir l’1-O. Ha arribat a la conclusió que l’alternativa és molt pitjor i per tant Catalunya s’ha de preparar per a una escalada mai vista. Ara bé, és això garantia d’èxit? No té per què. En totes les revolucions, la primera resposta del poder establert és la repressió. La clau, per tant, és aquest concepte tant de moda actualment que es diu resiliència, la capacitat psicològica per adaptar-se positivament a situacions adverses. Si la societat catalana es mostra resilient, si no es perd l’esperança, si troba maneres originals, alternatives i fins i tot lúdiques, per fer front a l’embat de l’Estat, té moltes possibilitats, a la llarga, de sortir-se’n. Davant els intents de dramatitzar el xoc i de pintar una Catalunya a la vora de l’enfrontament civil, el mambo de la CUP, és a dir, l’alegria combativa, és la resposta. En canvi el desànim, les divisions internes i el mal humor són garantia de derrota.

pd 1122

​ARA diumenge, 10 de setembre del 2017

ESCARAFALLS

Vicenç Villatoro

QUAN VEIG la vicepresidenta espanyola fent escarafalls sobre la poca qualitat democràtica del ple sobre la llei del referèndum o sobre la manca de garanties democràtiques del mateix referèndum, tinc una íntima sensació d’estafa. És com si algú, que no vol que corris, et lligués els peus i després es posés a renyar-te: “És que corres molt malament!” De vegades aquests escarafalls els fan altres persones que figura que no són els qui t’han lligat els peus però et diuen també que Catalunya és una república bananera. Potser sí. Però, per mantenir la metàfora inicial, si volen jutjar com corres, primer han d’exigir que et deslliguin les cames. Pot ser que amb les cames deslligades continuéssim corrent malament. I llavors s’hauria de denunciar amb força. Però mentre anem amb les cames lligades això no es pot saber. Si creuen que el ple del Parlament no va ser ben portat pels independentistes, si creuen que les lleis aprovades tenen dèficits democràtics, el primer que han d’haver fet és lluitar amb totes les seves forces perquè hi hagi un referèndum pactat d’autodeterminació. Si no, participen també poc o molt en l’estafa. Diuen que et critiquen perquè corres malament, quan de fet et critiquen perquè vols córrer (i no hi tens dret!).

pd 1121

​ARA divendres, 16 de juny del 2017

EL PROBLEMA ESPANYOL

Vicenç Villatoro

​NO TINC cap simpatia ideològica per Podem. Però reconec que amb la moció de censura ha aconseguit l’herència, gairebé en monopoli, del regeneracionisme espanyol, per incompareixença del PSOE. Curiosament, el seu diagnòstic del problema d’Espanya té un denominador comú amb el que va llegir Guardiola i fins i tot amb el substrat de la sentència europea contra Espanya pel cas Atutxa: hi ha un sector a Espanya que patrimonialitza l’Estat i la nació, que atura tota reforma i que, quan es veu en perill, pot entrar en una deriva autoritària i rebaixar fins on calgui la qualitat de la democràcia. Ho va fer davant del cas basc, i li va funcionar la coartada de la violència. Ho ha fet més en el català. Les teràpies per al problema espanyol no coincideixen. Iglesias no és Azaña, però va mig fer d’Azaña: denunciar el problema secular d’Espanya i proposar-hi una solució espanyola (diferent de la del sobiranisme català). L’Espanya que no vol ser regenerada i que està disposada per evitar-ho a perdre llençols democràtics en cada bugada va creure que havia guanyat el debat quan va veure que podia fer servir, contra el regeneracionisme d’Iglesias, el fervor patriòtic. Potser tenen raó. Si en tenen, el problema espanyol encara és més gros.

pd 1120

​ARA diumenge, 10 de setembre del 2017

LA PERVERSIÓ DEMOCRÀTICA ÉS VOSTRA (i 3)

Ignasi Aragay

​Davant la vostra incapacitat de dialogar políticament, al final hem forçat un reglament parlamentari per dotar-nos d’una llei que ens ho permeti perquè som profundament democràtics i legalistes, i llavors us heu posat a cridar frenèticament. Heu convertit la cambra catalana en una olla de grills, heu tret tota l’artilleria de paraules gruixudes, ens voleu fer passar davant d’Europa i del món per colpistes amenaçant-nos d’inhabilitar els nostres representants polítics i els funcionaris i ciutadans que hi col·laborin, de ficar-los a la presó i de quedar-vos el seu patrimoni. És inaudit i intolerable. Recorda massa la perversió de les condemnes franquistes acusant de sublevats - auxilio a la rebelión, en deien- els republicans que havien defensat la democràcia, portant-los a la presó i la mort. No pot ser que sempre acabeu igual. Teniu un problema greu i aquest problema es diu intolerància, nacionalisme i anticatalanisme.

 

La perversió democràtica és vostra, no nostra. Sí, vosaltres teniu tota la capacitat coercitiva d’un estat per fer-nos quadrar, per fer-nos passar pel que no som, per fer-nos por, per dividir-nos. Nosaltres només tenim un autogovern sota vigilància, ofegat, i la voluntat profundament democràtica de moltíssima gent. Les forces, esclar, són clarament desiguals. Però farem triomfar la democràcia i ho farem com fins ara: civilitzadament. No aconseguireu provocar-nos, no aconseguireu canviar-nos. Anirem fins al final sense perdre el somriure ni les maneres. Perquè això no és una guerra bruta, això és una lluita democràtica i la volem de debò, la democràcia, tota sencera. Per això sortirem massivament al carrer per dir que persistirem, per mostrar al món un cop més que som gent demòcrata i pacífica, i per deixar clar que per molt difícil que ens ho poseu, l’1-O votarem, i tant que votarem.

pd 1119

​ARA diumenge, 10 de setembre del 2017

LA PERVERSIÓ DEMOCRÀTICA ÉS VOSTRA (2)

Ignasi Aragay​

​...

​

Sempre hem estat immaculadament pacífics, cívics i dialogants. Fa temps que vam deixar enrere el nacionalisme identitari per un republicanisme ciutadà on hi càpiga tothom, vingui d’on vingui i parli la llengua que parli. Hem sortit al carrer sense trencar ni un plat, milions de persones d’ideologies molt diverses, any rere any, ferms i respectuosos, per demanar sisplau que ens deixeu votar, que deixeu que ens comptem democràticament. Hem votat un Parlament amb majoria absoluta independentista. I ni així. Ni així us heu donat per al·ludits. Per activa i per passiva ens heu dit que no, que no ens permetreu fer un referèndum d’autodeterminació, que no el voleu pactar.

​...​

pd 1118

​ARA diumenge, 10 de setembre del 2017

LA PERVERSIÓ DEMOCRÀTICA ÉS VOSTRA (1)

Ignasi Aragay

​Senyor Rajoy i senyora Soraya, senyors Sánchez i Rivera, senyora Arrimadas, senyors Iceta, Albiol i Coscubiela, senyors jutges i fiscals, senyors editorialistes de la premsa espanyola: no tolerem que ens feu passar per antidemòcrates als qui volem posar unes urnes. No ho som. De cap manera. Al contrari. És una burla al que som i representem, al present i el passat d’aquest país, a tantes persones que van lluitar per la llibertat d’Espanya i de Catalunya i que ara, legítimament, creuen que el millor per a tots és un referèndum, com es fa en els països civilitzats i raonables, on les lleis i les Constitucions no s’usen per empresonar la voluntat dels ciutadans, sinó per servir-la.

Som demòcrates. És inacceptable que ens feu passar per autoritaris, per chavistes, per nazis. Això sí que no. Som demòcrates. Som els que vam lluitar per la democràcia en plena dictadura, som els que vam creure durant la Transició que l’Espanya democràtica respectaria la voluntat dels catalans. Mentre va existir ETA ens dèieu que, si era pacíficament, tot estava permès. Però després ha resultat que no, que ni parlar-ne, que a la pràctica això mai, que Catalunya només pot ser una democràcia de segona, no sobirana, que només el conjunt dels espanyols poden decidir el futur dels catalans, que no som una nació.

​...​