pd 780

TRIUNFO núm. 692  1 de maig de 1976

EL MAYO DEL 76

Ramón Chao

... Tot fa reviure el vell fantasma de la revolució primaveral frustrada. En això influeix molt també la reaparició espectacular d'organitzacions estudiantils d'extrema esquerra (trotskistes i maoistes), que semblaven haver-se esfumat des del cèlebre maig...

...

Els estudiants (ara) denuncien el que consideren com una entrega de la Universitat a l'empresariat en un moment en que l'atur és gran a tot el país... 

Els partits d'esquerra es mostren prudents... "Ni llur llenguatge, massa vist, ni llurs proposicions, massa tradicionals, permeten a l'esquerra influir en el moviment estudiantil". (Jean-Pierre Cot)

...

Per altre part, els estudiants "despolititzats" que iniciaren el moviment, han passat a un altre estadi de lluita o de consciència; a saber, que la solució de la crisi de la Universitat ha de ser global, i el que podria calmar llurs inquietuds de forma definitiva és tan radical (una transformació de la societat), que ara per ara cap partit la vol assumir, ja sigui per raons ideològiques o tàctiques. La ministra, que ho sap i hi especula, esperant el desànim dels estudiants. Alguns signes d'això s'observen.

...

Un signe que no falla: es comença a parlar ja dels examens...

En resum: un comentarista escriu que molts estudiants descobriran aviat amb amargor la pura realitat.

pd 779

REVISTA "PERSONAS"  20 d'abril de 1976

ESTUDIANTS FRANCESOS:  FUTUR INFERNAL

M.F.C.

...Universitats folrades de cartells plens d'"slogans", estudiants bastonejats,... Mirant les imatges de les pantalles de televisió, els francesos han tingut un "dejà vu". 

Han respirat una cosa semblant a un perfum de maig.

Fals perfum. No és el maig. El maig del 68 a les universitats fou una festa, fou un somni, l'esclat de les utopies, el gran impuls de les idees, la denúncia d'una societat en l'abundància.

Avui els estudiants denuncien la desocupació, la manca de llocs de treball. Ja no intenten convidar a una societat nova... 

La Universitat francesa és una fàbrica d'aturats, la màquina més gran per a fabricar frustrats, persones descontentes... 

pd 778

CUADERNOS PARA EL DIÁLOGO  24 d'abril de 1976

REBROTA EL MAYO FRANCES

Federico Abascal Gasset

... el 1976, asseguren prestigioses fonts oficials del govern, els estudiants no desitgen canviar la societat, com volien el 1968, sinó simplement denunciar l'atur. I en això l'erren els analistes del govern. El 1968, els estudiants només pretenien manifestar-se de tant en tant contra la guerra del Vietnam, per descarregar llur consciència a l'hora de dormir i adquirir el dret a introduir a les habitacions, si no arribava el son, companys de l'altre sexe. Ningú va formular a Nanterre inicialment projectes sobre modificacions socials; el fervent i ardorós desig de canviar la societat sorgí en un procés d'espontaneïtat confusa per les inopinades cargues de la policia i la pluja de bombes lacrimògenes...

... El record del general De Gaulle, més popular el 1968 que Giscard el 1976, s'alça novament en aquesta primavera de París. El general De Gaulle, sorprès pels fets del mes de maig durant un viatge a Romania, titubejà, restà mut i desaparegué... L'esquerra, enfrontada i recelosa, va mantenir una actitud passiva durant uns dies al·lucinants...

(però) Ni el franc està polititzat, com el polititzà De Gaulle, ni l'economia permet actualment l'escalada salarial amb que el general comprà la pau dels sindicats. Si es produís un altre maig francès, assistiríem a un espectacle inèdit, inspirat en una altra primavera, en altres "slogans" i en altres pètals de la mateixa imaginació, aquells pètals nous que va obrir el dijous passat, al Barri Llatí, la reacció brutal i inesperada de la policia francesa.

pd 777

BLANCO Y NEGRO  3 d'agost de 1968

COUVE DE MURVILLE: DESDE EL PODER, LA NUEVA REVOLUCION

Raymond Tournoux

...

"Els successos del maig denoten una crisi de la joventut inadaptada al món actual i al món que se'ls proposa. 

Malraux parla d'una  *crisi de civilització*. 

Naturalment, els esdeveniments de maig han conduit a molts altres aspectes, especialment a la crisi social. Però fonamentalment crec que la crisi de la joventut ha estat la causa essencial. S'ha manifestat no només a les Universitats, sinó també en totes les llars dels joves. "

...

pd 776

CUADERNOS PARA EL DIALOGO núm. 56,  maig 1968

LA UNIVERSIDAD Y EL MUNDO DEL TRABAJO

Mariano Aguilar Navarro

L'agitació dels centres universitaris és avui en dia un fenomen generalitzat, que es dona a totes les latituds...

A vegades aquesta revolta fa la sensació de produir l'aparició de formes inèdites de nihilisme. Té, indubtablement, més acusat el pla negatiu, el de la crítica, que pas el positiu. S'esforça més en destruir que el que s'afanya a oferir alternatives de reordenació social. Generalment ofereix un panorama un tant místic i profètic. Potser sigui la confirmació de la intuïció bergsoniana: les grans transformacions sempre venen anunciades pels místics...

...

Avui en dia resulta evident que moltes de les funcions, que abans es conferien al proletariat, poden ser complides perfectament pel món universitari... " el científic és peça fonamental en la construcció del socialisme" (J. Smrkovsky)

pd 775

LA VANGUARDIA, 28 de maig de 1968

LA REVOLUCIÓ CULTURAL

Tomás Salvador

... els temps moderns, en elevar massivament el nivell de vida - millorant-lo - han deixat arcaiques, estretes, les antigues estructures culturals...

S'equivoquen els que exigeixen que la revolució tingui una lògica, un programa, un camí. Si ho tingués, no seria una revolució...

Dir "revolució cultural" és incongruent de "per se". La cultura, que és un cànon, un ordre, és o hauria de ser el menys revolucionari que existeixi... 

La revolució està sent mal interpretada. No és una revolució contra el món d'ahir, les immenses injustícies socials del qual han estat esmenades en bona part, sinó contra el món de demà... 

Un demà que ja s'albira i que no sembla constituir cap motiu d'orgull. Un món diferent, que admetrà els tecnòcrates, però que expulsarà als ideòlegs. I si ahir veiem un món capgirat, on el IV Estat o proletariat era el protagonista , avui veiem que l'obrer és, per excel·lència, el món conservador. El món obrer té un rellotge molt més lent que el món intel·lectual. Més lent, però més segur.

... La cultura tradicional està en crisi i ho sap...

La revolució cultural no té programa, perquè cap revolució el té... Naturalment, la revolució cultural fracassarà. No per ser jove, ni per ser cult, es pot governar una nació. Es pot, esclar, aspirar  a fer-ho. Però aleshores  la societat els dirà que primer es facin especialistes en "lo seu", parany que inclou que un cop aconseguit la societat de consum ja ho ha digerit.

... La "revolució cultural" és una protesta anticipada. És dirigeix al demà...

pd 774

DESTINO 18 de maig de 1968

JUVENTUD, DIVINO TESORO

Santiago Nadal

¿Contra qui protesten els estudiants de tot el món?

... Coincideixen estudiants occidentals i orientals en una gran protesta contra l'establert en els respectius països...

La protesta estudiantil arriba a fer la impressió de ser un pur nihilisme...

Els estudiants proclamen com a inspiradors ideològics a Marx, a Mao Tse-tung, a Marcuse... veuen en ells la negació. Sobretot, la negació del vedell d'or que la societat opulenta actual ha bastit sobre l'altar dels sacrificis.

Nominalment, protesten contra coses radicalment contràries. Sustancialment, protesten contra les mateixes coses... Protesten contra les velles estructures i contra la mentalitat parada de les generacions anteriors. I contra la idea del benestar elevada a doctrina de la suprema felicitat... contra la prosperitat com a únic ideal enlloc de com a mitjà, contra la indiferència davant el patiment de milions i milions de persones, en una paraula; contra el materialisme.