Passi el que passi, no passarà res. Dic això perquè gràcies a Déu les coses són difícils de canviar, fins i tot les bones. Se n’ha de saber molt per ser capaç de destruir el sistema de pensions, el model de sanitat pública o el d’ensenyament universal. Costa tant com corregir-los i arreglar-los, perquè les inèrcies són poderosíssimes i hi ha un entramat d’interessos tan espès que no hi ha bisturí que hi faci un tall. Com que no és de preveure que cap partit arrasi amb els seus vots en les pròximes conteses, el que hem d’esperar és una capacitat insignificant dels governs per canviar les coses. Gradualisme i poca cosa més, per sort. És clar que poden fer ferides doloroses, però res que no es pugui guarir fent-los fora amb el vot.
... cada quatre anys hi haurà eleccions i, si no t'agraden els que et manen, fes-los fora... Si tot va bé, passarà ... quan els ciutadans s’atipin d’uns discursos que, quan s’aterren, no van enlloc... No patiu que no passarà res, perquè la realitat és tossuda, la democràcia és forta i la majoria dels polítics professionals –també la senyora Orriols– el que volen és arribar a final de mes...
Jo sóc d'una generació que va veure les últimes glopades d'un règim fosc i truculent. He crescut en un temps en què les democràcies s'han estès per tot, el món s'ha fet petit... He vist canviar tant el meu país que, si tornés a la Badalona on vaig néixer i criar-me, no la reconeixeria. Mentre això ha passat, ens hem fet forts. Sentim advertències esgarrifoses, procedents de totes bandes, sobre el que ens passarà si Vox, el PP o Aliança es fan forts a l'hemicicle. Jo estic tranquil, us ho dic de veritat, perquè no veig res que m’hagi de fer pensar, sincerament, que la democràcia està en perill.