ADOLESCENTS SENSE REFERÈNCIES (i 2)
Joan Torres i Culubret
(Continuació)
...
Com esperar que creguin en l'esforç individual i el treball amb aquestes perspectives? És tan difícil estranyar-se que cerquin l'èxit davant del grup mitjançant actes heroics gratuïts que acaben en tragèdia? El curiós és que veiem aquests fets com a nous quan hi ha pel·lícules americanes dels anys seixanta en què les competicions suïcides amb cotes eren el pa de cada dia.
Sóc dels que creuen en la joventut, en la seva capacitat d'entusiasme i, si esdevé el cas, de revolta. Cal reconèixer que, amb les renúncies de la nostra generació, els hem deixat mala peça al teler. Però quelcom hauria de canviar, caldria que sentissin l'alè de la nostra solidaritat. No només de paraula, cal ajudar-los canviant els valors. Tot lluitant amb ells per aconseguir que els respectin com a treballadors i com a persones...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada