ARA dissabte, 18 de febrer del 2017
ENCARA QUE L'ESTAT NEGUI LA REALITAT (i 2)
Suso de ToroLes institucions de l’estat espanyol, des del govern fins a la justícia usada sectàriament, mereixen tot el descrèdit, però això no els resta poder, ja que l’Estat existent no es veu qüestionat, però el Parlament i la Generalitat catalans sí que són explícitament amenaçats en la seva existència cada dia.
No obstant això, ja res no serà igual i en aquest conflicte tots ens retratem
..
.
Excepte veus minoritàries, en conjunt la intel·lectualitat espanyola o
bé calla o bé subscriu la postura de l’Estat. La convenient invocació a
Pujol o al famós tres per cent serveix per justificar el que resultarà
complicitat quan l’Estat actuï contra Catalunya. La intel·lectualitat
espanyola està arribant molt tard a comprendre que el que es juga no és
que els catalans puguin decidir o no, sinó l’existència de la democràcia
a Espanya...
Des del punt de vista democràtic, tant en el pla dels sentiments com en el de les conviccions, Espanya ja ha perdut Catalunya, només pot sotmetre-la per la força... Però el que és evident és que ja no és Espanya, és un altre país per voluntat pròpia a gairebé tots els efectes, i això no té marxa enrere.
Des del punt de vista democràtic, tant en el pla dels sentiments com en el de les conviccions, Espanya ja ha perdut Catalunya, només pot sotmetre-la per la força... Però el que és evident és que ja no és Espanya, és un altre país per voluntat pròpia a gairebé tots els efectes, i això no té marxa enrere.
El Regne d’Espanya podrà creure que pot seguir sent
el mateix de fa set anys, però Catalunya ja no és la mateixa des que va
emergir un subjecte polític de milions de ciutadans i ciutadanes. Tot i
que Espanya negui la realitat, Catalunya està empoderada i és una
nació. I això sí que ho sé segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada