dissabte, 9 de setembre de 2017

pd 1112

​ARA diumenge, 18 de juny del 2017
CARTA A JORDI ÉVOLE
​Ignasi Aragay

...
n’hi ha que porten set anys dient que el Procés no acabarà bé amb el desig inconfessable que no vagi bé. No és el teu cas, però hi són. Són els mateixos que porten set anys advertint amablement que amb l’expectativa de la independència s’està generant una futura gran frustració. Són els que allí on molts hi posen il·lusió, ells hi veuen perills, dubtes, realpolitik, divisió, por. Són els que insinuen a cada pas que les coses no es fan bé, que es va massa de pressa, que tanta diversitat ideològica no suma, que Europa i el món no permetran res... En fi, els que tot ho veuen com un problema i que, ves per on, no tenen cap solució que no passi per esperar que un dia llunyà hi hagi un canvi a Madrid que permeti una Espanya diferent.
...  sembla que tinguin la subtil missió de deixar clar, per omissió, que el sobiranisme és a les mans d’una colla de bona gent que sense saber-ho i sense voler-ho, ai pobres!, s’han anat radicalitzant. Perquè mira que voler votar en un referèndum sense tenir el permís dels que mai deixaran que facin un referèndum!
...
... arribats a aquesta cruïlla, es demana a tothom que triï entre una societat pacífica, diversa i profundament democràtica que es vol expressar lliurement a través d’un referèndum o un estat que considera constitucionalment sagrada la seva unitat. Aquesta és la tria essencial.

L’aposta per fer el referèndum sense pacte pot sortir malament. Però no perquè es faci malament ni temeràriament des d’aquí, sinó perquè la reacció espanyola sigui la pitjor, és a dir, la que al capdavall ha tingut al llarg de la història: reprimir la llibertat dels seus pobles diversos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada