Nota: val la pena llegir-ho tot a: https://criatures.ara.cat/opinio/Confinament-ecologic-oportunitat-canvi-habits-salvar-planeta-coronavirus-covid-19_0_2433356646.html
... Hem descobert que moltes feines i moltes reunions es poden fer des de
casa, que no cal agafar el cotxe cada cap de setmana, que la major part
dels avions es poden quedar a terra, que podem passar setmanes sense
comprar res més que menjar (i paper higiènic), que gran part de les
nostres indústries i comerços eren “no essencials”. Hem netejat l’aire
de les nostres ciutats, hem reduït els morts a la carretera, hem passat
més temps amb els fills, hem descobert que al balcó de davant hi havia
veïns. No ho hem fet voluntàriament, tot això... Ho hem fet obligats pel coronavirus. Bé, obligats pel govern i la
policia, perquè el virus sol tampoc ens hauria impedit agafar el cotxe... Tot això passarà... Fa cinquanta anys (jo hi era, i ho recordo) la vida era bastant suportable... ¿de debò hem de mantenir tota una activitat industrial
dedicada a fer coses absolutament inútils? ¿De debò necessitem llençar
tanta roba, mobles, aparells electrònics o cotxes que funcionen
perfectament només perquè han passat de moda o perquè n’ha sortit un
model nou? ¿Realment cal conduir centenars de quilòmetres cada cap de
setmana? ¿És que cada habitant d’Europa té el dret i la necessitat de
viatjar més en deu anys del que Marco Polo o Colom van viatjar en tota
la seva vida?
Quan el virus passi, ¿haurem après a
viure d’una altra manera o continuarem cremant el futur dels nostres
fills i néts mentre ens manifestem per exigir que algú (sempre algú
altre) faci alguna cosa?
Carlos González
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada