La vida ens va portar a establir relació amb una família italiana l’any passat... Les circumstàncies van propiciar que aquests florentins, que havien sentit a parlar poc de Catalunya, descobrissin el conflicte que bategava al cor d’una Europa que estimen i volen protegir.
En un primer moment, la causa catalana els va resultar un xic estrafolària... Empesos, però, per la intensitat de les nostres vivències durant la tardor de l'any passat, els amics florentins van voler saber-ne més... hem fet front comú horroritzats per aquesta onada reaccionària i d'extrema dreta que veiem avançar pel continent i arreu del món.
Comprovem, doncs, que no cal ser independentista per rebel·lar-se contra la repressió i la injustícia. Que l’empresonament preventiu i l'amenaça d'un judici sense garanties desperten la solidaritat de les persones que estimen aquests valors fonamentals: la democràcia, la tolerància, la llibertat d'expressió.
He volgut compartir aquesta experiència personal, segurament poc rellevant, només per encomanar-vos una mica de fe en la raça humana. Són dies difícils i tots necessitem píndoles d’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada