(arafa...)
Les anomenades “minories sexuals”, o col·lectius que
durant molt de temps han sofert discriminació a causa de les seves
tendències en aquest camp, frueixen cada cop més de les llibertats que els pertoquen,
la permissivitat que és del cas i els drets consuetudinaris de tothom... uns quants d'aquests col·lectius s’han aplegat -si més
no als diaris i amb vista a la publicitat- en unes sigles força irreconeixibles: LGTBI, que representa lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals; cosa, la darrera, que no s'acaba d'entendre a qui representa exclusivament... Si tenim present que la vida sexual presenta unes variacions gairebé infinites, no serà estrany que calgui afegir-hi alguna lletra més... Per exemple: ¿no hi ha zoòfils, al món? Per tant, haurem de dir LGTBIZ. ¿No hi ha, també, onanistes?
Doncs una altra lletra, la O. ¿No hi ha nimfòmanes? Ja ho crec, que n’hi
ha; doncs ara tenim LGTBIZON. Home! També hi ha homes que els agraden
-només això- les mènades, nimfes furioses del seguici de Dionís. Doncs
ja tenim LGTBIZONM. ¿I els sadomasoquistes? Entra de cop una altra
lletra, la S: LGTBIZONMS. Tantes realitats i amb un nom tan
impronunciable! La llista es faria tan llarga que només tenim, vist el problema per endavant, dues solucions:
o anomenem aquesta suma de “minories” maltractades i mal enteses durant
molt de temps amb el qualificatiu de “la gent de l’abecedari”, o sempre en quedarà una o altra per identificar, catalogar i defensar. Això sembla una facècia, però com tantes coses que passen als nostres
temps “políticament correctes”, amaga una qüestió molt preocupant: la
catalogació simplista de determinades minories a efectes de la
propaganda (i també de la llibertat, esclar) dissimula una vegada més el
problema de fons, el de debò: mentre ningú no faci mal al seu proïsme i
tot es faci amb aquiescència, és millor defensar la
llibertat i els drets de tot el gènere humà sense discernir i catalogar
les persones pels seus costums de llit i d’entrecuix, que són, comptat i debatut, peccata minuta.
Jordi Llovet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada