(arafa...)
... El que ha passat (contra tot pronòstic, malgrat els vídeos d'Espanya
Global, els discursos de Felip VI i les atzagaiades de l’esbojarrat
Josep Borrell) és que el TJUE s'ha pronunciat, amb independència, sobre
la presó injusta d’Oriol Junqueras, que, en presó preventiva, va ser
privat, pels ous quadrats de l'alta judicatura espanyola, de ser
eurodiputat. Ningú s’esperava que això que en diem “Europa” no actuaria
com això que en diem “un club d’estats”. La prova que ningú s'ho
esperava és que, segons que explica Libération,
la presidenta del grup socialista europeu, l’espanyola Iratxe García,
en saber la resolució va «perdre el control dels nervis, va llençar uns
dossiers a terra i va xisclar-li al president de l’Eurocambra: "No li
pots fer això a Espanya! T'adones del que estàs a punt de fer?"»
Va dir “a Espanya”. Perquè complir la llei, complir amb el dret, és
afrontar Espanya. Aquesta dama, per Espanya, estava, doncs, demanant una
prevaricació, una mentida, una falsedat, la picaresca; un escrit com el
del jutge Llarena. En veure que això no passarà, els jutges espanyols
encarregats de la unitat d'Espanya de cop comprenen que el cul no els
serà salvat. I és per això que, ara, sense fer gaire soroll, i
aprofitant les festes, els alliberen (als CDR).
Empar Moliner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada