Si a la sortida d'una reunió entre presidents que ve precedida d'un tempestuós trencament de relacions a causa de l’espionatge d'una part sobre l'altra el resultat és que les dues parts han quedat que tornaran a convocar una taula que està arraconada des del setembre de l'any passat, es comprendrà que l'entusiasme per la notícia sigui nul, per dir-ho suaument... Que Pedro Sánchez hagi excel·lit en l'art d'adormir el joc i la pilota, i aconsegueixi viure encara de les rendes dels indults que va concedir ja fa més d'un any, té mèrit, però és clar que la banda catalana no pot estar tan cofoia, precisament. Incapaç de resoldre amb un mínim d’unitat, imaginació i audàcia el no sempre real dilema entre bon govern i pressió al govern espanyol, la banda catalana independentista, tota ella, dins i fora del Govern, la de la majoria absoluta al Parlament, no ha sabut mostrar a Pedro Sánchez cap incentiu perquè es mogui en direcció a una negociació real.
Admetem que no és fàcil aconseguir-ho en un estat que l’única política que entén és la dels policies, els espies i el jutges i en un país on així que grates surt l’anticatalanisme... després de tota la força acumulada i malbaratada a Catalunya en els últims anys, Sánchez deu preguntar-se que per què s’hauria d’esforçar a vendre res, si amb uns retocs ja fa el fet.
Antoni Bassas, 16.7.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada