De cap col·lectiu n’hem fet tanta broma com del teu, monitor d'esplai. Esplaiero, n’hem dit. Xirucaire, també.... Avui sou diferents. He vist que no porteu els famosos paquets de puré i
de sopa (que pesen poc) amb els paquets de frankfurts, i, en canvi, sí,
pots de cigrons (que pesen el que no està escrit). Les motxilles també
han canviat per a millor. Són precioses. Amb un compartiment a baix de
tot per al sac –que ben pensat, així, si plou, no es mulla i és fàcil de
treure– amb unes nanses per als polzes, amb un cinturó ronyonera
perquè, esclar, ara els excursionistes porten mòbil, amb unes corretges
per a la màrfega... Ara ja no es va d'excursió amb xiruques...
... el nou concepte de monitor d'esplai. Algú de divuit anys que, perquè
vol, decideix dedicar el temps lliure a algú de catorze, quina
meravella. Amb uns altres cabells, igualment rebels, amb una altra
alimentació, igualment tan divertida, amb la mateixa simpàtica
comprensió pels agònics pares, ara, esclar, pendents del mòbil. Jo vaig
anar amb una motxilla i unes tendes prehistòriques d’excursió, amb
aquells monitors de qui ens vam enamorar, que fumaven, que parlaven del Mecanoscrit del segon origen
en broma, que sabien encendre foc. Ara sóc la mare, la que espera
notícies. La que sap que fer feliç un adolescent costa molt, i que quan
passa s'ha de celebrar. La que està contenta d'haver dit: “Hi vas!” La
que es mor d'enveja, perquè hi aniria.
Empar Moliner, 16.4.2022
Nota de l'amanuense: El dedico a la C.T., la R.R.T. i la P.M. i a tots els altres monitors que he conegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada