Les cinc activistes que van ser enganyades per un policia nacional
infiltrat als seus moviments socials han interposat una querella contra
ell, perquè va mantenir-hi “relacions sexo-afectives” per treure’ls
informació... Tot em sembla correcte, en la querella, excepte els “abusos sexuals”.
Per què abusos sexuals? Com que elles van estar d'acord en aquesta
“relació sexo-afectiva”, entenc que l’acusen d’abusador sexual perquè va
mentir. Però ¿mentir per endur-se'n algú al catre o a l’altar és abús
sexual? Llavors val més plegar, perquè no hi ha prou presons. Em sembla
repugnant que l'Estat es gasti diners en infiltrar un policia en
moviments pacífics. Em sembla trist haver de mentir per tenir sexe. Però
no podem dir que el que ha fet el poli (dolent, en aquest cas) és abús
sexual... Entenc molt bé que les cinc dones enganyades ara se sentin del tot
brutes i traïdes. Que es morin de ràbia pensant en aquelles cigarretes
compartides al llit mentre ell potser deia, vehement, que “hem d'estar
unidis i decididis”. Però l'abús sexual és un fet concret, gravíssim,
que no es pot banalitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada