diumenge, 16 d’abril del 2023

E.E. 170 SI LEO MESSI FOS MANXEC

...Repassant la nostra història amb la selecció espanyola, no costa trobar els motius de la trencadissa. En l'era de la televisió en color, des de l'any 1980, la selecció espanyola ha jugat a Catalunya tot just vuit partits. Vuit en 42 anys. Pel camí ha arribat a estar 18 anys sense trepitjar catalana terra. L’anomalia és completa si es té en compte que la millor selecció de la història (la que es va allargar des del 2008 fins al 2012) semblava veritablement el Barça B, per estil i jugadors.
Les causes d'aquest divorci són conegudes per tothom: les aspiracions polítiques de bona part de la societat catalana convertien cada visita en un niu de polèmiques extraesportives que la Federació Espanyola de Futbol i els polítics de cada moment han volgut anar evitant. Els fallits esforços per tenir seleccions catalanes oficials, amb el boicot actiu de les autoritats espanyoles, no hi ha ajudat. I així vam arribar al 2010, on un equip campió amb Puyol, Piqué, Capdevila, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro, Villa, Cesc i Valdés va deixar indiferent una enorme proporció d’aficionats catalans. Per a la història queda la dada: mai cap selecció havia guanyat el Mundial amb tants jugadors d'un sol equip a l'onze, i tots els gols i totes les assistències de l'equip de Del Bosque a Sud-àfrica els van fer jugadors del Barça...
Als catalans ens ha costat aquesta selecció també per raons estètiques. ... durant dècades, veure Espanya ha estat una tortura. Pels dobles pivots, per la cosa castrense i franquista de La Furia, per personatges com Camacho i pel grotesc estil d'un cert periodisme esportiu castís...
Sort n'hi ha, pel bé de la nostra identitat col·lectiva, que Messi nasqués a Rosario i no a Ciudad Real.
Albert Martin, 20.11.2022


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada