Sempre m'ha preocupat si de veritat tot passa o bé si les coses hi són i som nosaltres que hi passem. El temps no passa, penso, potser, i som nosaltres que passem pel temps. Mai no n'he tret l'aigua clara. Ara, per posar un cas, ¿puc dir que ja ha passat Nadal i ja ha passat Sant Esteve, i Cap d'Any i Reis? ¿Han passat, de pressa, ells, com va de pressa el nostre cada dia, que cada dia va més de pressa? Fins que tot s’aturarà. Bé, no s’aturarà res. Som nosaltres, seré jo que m’aturaré i ja no passaré per cap més Nadal, ni cap més Sant Esteve, ni cap més Cap d'Any, ni cap més dia de Reis...
De fet, mai no sabem res. Del futur no en sabem res. I del passat, de fet, tampoc. Perquè els records, això que en diem els records, no són pas reals, no són pas allò que vam viure, ni que fos ahir. Són construccions que ens fem, corregides, adaptades al nostre desig. Ens els afaiçonem a mida. El passat és tan obscur com el futur. Només el present és el que és i és fugaç. I també és voraç: se'ns menja...
Aquí anirem passant, com fem sempre, amb una Generalitat intervinguda,
deixant-nos enganyar, deixant-nos humiliar amb cimeres
franco-espanyoles, anirem tirant, com fem sempre. Passarà el gener, més
ben dit, passarem pel gener, i pel febrer i per la Santa Quaresma i per
Setmana Santa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada