Un dia oblidarem Gaza, igual com hem començat a oblidar Ucraïna. Exercir
la memòria costa. És més fàcil girar full, mirar endavant com si no
hagués passat res. Després d'una guerra, fins i tot és
humanament comprensible callar i deixar enrere el dolor, encara que
també suposi soterrar les injustícies. D'aquesta mala memòria
s'aprofiten els nous règims, els vencedors de la història. L'oblit, que
té una part psicològicament saludable, és també criminal. Com s'explica,
sinó, el que està fent Israel a Gaza? S'ha dit molts cops i és ben
real: la història l'escriuen els vencedors. Els vençuts prou feines
tenen a sobreviure.
La Transició espanyola va donar per bo l'oblit que havia imposat el
franquisme. Com a conseqüència, damunt d'una feble memòria democràtica i
republicana ha acabat rebrotant la mala herba del neofranquisme de Vox.
És un fracàs absolut de la democràcia... Com és possible obviar les barbàries de Hitler, Mussolini, Franco i
Stalin? Ja no queden pràcticament testimonis vius directes dels
respectius holocausts. Aquella història infame amenaça de diluir-se...
La ignorància és fàcil i còmoda. Igual que la neutralitat. No saber per
així no haver-te de ficar en res, per no mullar-te. Ni amb les guerres
llunyanes ni amb les misèries a tocar de casa. O amb la barbàrie
retòrica que comença a apropiar-se dels carrers, de les xarxes, de les
converses de bar. El discurs de Vox, blanquejat pel PP, està calant.
Cada país té el seu singular ou de la serp. També Catalunya... A casa nostra i al conjunt d'Europa els ultres troben en la immigració els nous jueus als quals culpar de tots els mals... ja se sap: és més fàcil trobar un enemic feble i fàcilment identificable.
La suma de desmemòria i simplificació ens està portant a un món regit
per l'antipolítica primària i la desafecció ciutadana. Quan les
democràcies es debiliten, el que ve després és pitjor. Quan les
institucions públiques cauen en el desprestigi, la ineficiència i la
corrupció, el que ve després és pitjor. Quan no hi ha projecte ni
memòria, el present s'embruta i el futur s'enfosqueix...
Ignasi Aragay, 17.12.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada