...Després de 15 jornades, el Girona té quatre punts més que el Barça, és
colíder, té una millor diferència de gols i ha guanyat dos partits més.
Increïble però cert. Quan al teu veí més modest les coses li van millor
que a tu, et sents assenyalat. La visita dels blanc-i-vermells fa
respecte. Hi ha partit, esclar. Per més que tothom es pregunti fins quan
durarà l’escapada gironina, el joc de l’equip de Míchel continua sent
consistent, a punt de culminar el campionat d'hivern... Però el Barça va cap a dalt. Després d’haver vist el que van ser capaços
de fer De Jong, Pedri i Gündogan al mig del camp contra l'Atlètic de
Madrid s'entén millor que la llarga absència per lesió dels dos primers
hagi fet semblar que el Barça jugava amb una sabata i una espardenya.
Per fi el Barça va tornar a dominar el mig del camp, com s'espera
sempre, i encara més d'un equip entrenat per Xavi. L'assignatura pendent
continua sent el gol, amb el Barça a l'espera que Lewandowski torni a
fer de golejador, i sostenir un joc reconeixible durant noranta minuts.
Només així el Barça podrà derrotar un Girona que confirma, una vegada
més, que el futbol continua sent aquell esport fantàstic en què els
resultats encara són capaços de desmentir la lògica.
Antoni Bassas, 9.12.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada