Tu no ets una mare com les altres, d’Angelika Schrobsdorff, recrea la vida de la seva mare, des dels bojos anys vint fins al nazisme. Ambientada al Berlín d’abans de la guerra, la novel·la narra els anys previs al naixement del nazisme i sobta moltíssim constatar com la societat de l'època no va saber detectar l'enormitat del perill... Qualsevol dels llibres o pel·lícules sobre el nazisme m’han suscitat, sobretot, aquesta pregunta: com pot ser que Europa, el món, tolerés un moviment com aquest, d’una crueltat extrema? Per què no ho van aturar o, en alguns casos, per què van fer veure que no ho veien? Com van poder existir els camps de concentració i d'extermini? Com es va poder instal·lar al poder un règim basat en el terror i la barbàrie? Aquest interrogant –confesso la meva ingenuïtat– sempre el vaig formular donant per descomptat que això no podria tornar a passar mai. Només podia assimilar el dolor que em provocava si creia que es tractava d'un fenomen d’extraordinària brutalitat, derivat d'una mena d’alienació mental col·lectiva...
Sílvia Soler 27.7.2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada