... Ja no cal ser d’extrema dreta per atacar l’estat de les autonomies. Si el
PP, o fins i tot el PSOE, decidissin que cal frenar o fins i tot
revertir la descentralització es trobarien amb un estat d'opinió
favorable, o almenys receptiu...
El nou model territorial ja va estar en perill poc després de néixer, el
1981. En una victòria post mortem dels colpistes del 23-F, el PSOE i la
UCD van pactar la Loapa, una llei que pretenia igualar per baix i
restringir el poder autonòmic (i que el PSC de Raimon Obiols es va
menjar amb patates). Però el Tribunal Constitucional, ai las, la va
aturar...
Potser ara semblarà que em preocupa molt la vigència de l’estat
autonòmic, però res més lluny de la realitat. Crec, com Tarradellas, que
una Espanya amb 17 banderes, 17 himnes i 17 Parlaments és una
estupidesa, un intent banal de diluir els fets diferencials basc i
català, fet sense ganes i sense mètode, convertit en una subhasta
contínua...
Els qui creguin que la independència no és viable, i que la solució per a
Catalunya és una Espanya plenament plurinacional, on Catalunya tingui
un estatus diferenciat, han de tenir present que això no és possible amb
l'actual Constitució. I que si, per alguna mena de miracle, hi ha
reforma constitucional, és més fàcil que vagi en direcció contrària; és a
dir, retornant poders a l'administració central...
Toni Soler, 17.11.2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada