De veritat que s'ha de seguir demanant perdó per exigir que Benjamin Netanyahu aturi la política de sàdica destrucció de la comunitat palestina de Gaza? De veritat que s'ha de seguir fent veure que no passa res en aquest territori captiu on no arriba ni la més elemental ajuda alimentària i mèdica? ...“els civils són cadàvers que caminen”. És una metàfora? És la descripció crua i gens retòrica del que Netanyahu i Trump es neguen a reconèixer, que la seva estratègia té un objectiu: el despoblament de Gaza, amb el suport a les enquestes de més del 70% de la població jueva ... Una operació que compta, cal dir-ho tot, amb l'ajuda de Hamàs, que amb la seva lògica terrorista mostra idèntic menysteniment dels seus regalant un argument de justificació a les pulsions exterminadores de Netanyahu. És una dialèctica que només condueix a fer cada cop més gran la tragèdia. Hamàs serveix de coartada a Netanyahu per deixar l’oposició israeliana sense dret a la discrepància, incapaç de plantar cara al despotisme genocida del president... les imatges cadavèriques dels palestins de Gaza, les cassoles buides, la desesperació de les famílies que veuen els infants morint de fam, ens arriben cada dia fins al punt d’estar convertint-se gairebé en una normalitat. I, tanmateix, és innegable que estem assistint a la destrucció sistemàtica d'un poble.
No es pot oblidar la insolent imatge que varen compartir Trump i Netanyahu: Gaza convertida en lloc de vacances de luxe. Però el silenci s’imposa. Poques veus gosen la rèplica... L'èxit infernal de Netanyahu és que segueix amb el sàdic exercici de destrucció d'un poble i ni tan sols Estats Units i Europa són capaços de posar-li límits. Al contrari, l'ajuden i l'aplaudeixen, tal com mana Trump.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada