L’Elise (alter ego de Dominique Grange), una jove cantant de Lió que el 1958 arriba a París per provar sort, deixa enrere el món de l’espectacle arran del moviment contestatari del Maig del 68. Es nega a acceptar la «tornada a la normalitat» i s’afegeix al moviment de lluita contra l'explotació, la injustícia social i el racisme. Un recorregut atípic que ens porta des de la guerra d'Algèria fins als anys setanta, en el qual la protagonista s’encarna en unes il·lustracions vehements i en algun cas esgarrifoses.
Elise i els nous partisans enganxa el lector amb tota la força de l'experiència viscuda, barrejada amb elements de ficció, i segueix les passes d’una jove que es defineix ella mateixa com «compromesa per a tota la vida».
Els Nous Partisans – Dominique Grange – Niça 1970
Escolteu les nostres veus que s'eleven des de les fàbriques
Les nostres veus proletàries dient que ja n'hem tingut prou
Farts de llevar-nos cada dia a les cinc
Per agafar un autobús o un tren, atiborrats com bestiar
Farts de la màquina que ens torna bojos
Farts del cap, del temporitzador que ens mata
Farts de la vida d'esclau, la vida de miseria
Escolteu les nostres veus, anuncien la guerra
Cor: Nosaltres som els nous partisans
Franctiradors lliures de la guerra de classes
El camp del poble és el nostre camp
Nosaltres som els nous partisans
Mireu l'explotat quan torna a casa al vespre
I mireu les dones que treballen tota la vida
Vosaltres, que vomiteu sobre nostre,
que dieu que ens estem convertint en burgesos
Baixeu a la mina a 600 metres sota terra
No és a les vostres catifes on morim de silicosi
Vosaltres compteu els vostres beneficis, nosaltres comptem els nostres mutilats
Mireu-nos envellir al ritme de les cadències
Patrons, mireu-nos, és la guerra que comença
I vosaltres, els guàrdies de la presó de la classe obrera
No us molesta criticar-nos
Els vostres lacais permanents ens aconsellen jugar a cartes
I parlar en nom nostre al despatx del patró
Voteu, manipuleu, repetiu el Grenelle
No ens enganyareu, ja no funciona
Només hi ha dos bàndols, ja no esteu amb nosaltres
A tots els col·laboradors, farem la guerra
Passegeu pels hostals sòrdids
On dormim per torns mentre treballem tres torns de vuit hores
La revolta que ressona a la llar negra d'Ivry
Anuncia la venjança dels morts d'Aubervilliers
També és revolta al cor dels barris de barraques
On la misèria s'acumula amb la malaltia
Però tots els treballadors immigrants són els nostres germans
Tots units amb ells, us declarem la guerra
La violència és a tot arreu, ens ho vau ensenyar
Patrons que exploten i policies que ens peguen
Però a la vostra opressió cridem resistència
Vosaltres expulseu Kader, Mohamed s'aixeca
Perquè no podeu expulsar el poble revoltat
Un poble que es prepara per tornar a agafar les armes
Que els traïdors els van robar el 45
Sí, burgesos contra vosaltres, el poble vol la guerra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada