Prenguem l'exemple del Regne Unit... Gairebé la meitat dels habitants de Londres van néixer en un país estranger: 1,3 milions a Europa (principalment Polònia i Romania), 1,2 milions a Àsia, 600.000 a Àfrica, 400.000 a les Amèriques. La societat britànica està canviant amb rapidesa i els humors col·lectius són volàtils. El fenomen, semblant a la resta de l'Europa occidental i als Estats Units, ha acabat amb els cicles llargs que requeria, per ser eficaç, la democràcia representativa.
No sembla raonable culpar-ne les migracions, econòmicament i culturalment beneficioses, ni els mecanismes democràtics. Ni tan sols (encara que en part sí) la incompetència dels polítics.
El nou món, simplement, canvia massa de pressa. I com que a la història li agraden les paradoxes, això promou els autoritarismes que prometen tornar a un passat suposadament gloriós mentre, entre ostentacions de ranciesa, creen les tecnodictatures del futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada